Barcelona, ciutat de pau

Uns 50 familiars de víctimes van recordar ahir els seus éssers estimats que van morir en els atemptats del 17-A, ara fa un any, en un emotiu homenatge celebrat a la Rambla de Barcelona. La marxa va sortir de l’ajuntament i va arribar fins a l’icònic passeig de la capital catalana pel carrer Ferran. Entorn de les 10 del matí les flors es van anar dipositant al mosaic de Joan Miró, el mateix punt en què Younes Abouyaaqoub va aturar la furgoneta amb què va recórrer l’artèria barcelonina i va atropellar indiscriminadament els transeünts, deixant quinze morts i desenes de ferits. Centenars de persones es van congregar al voltant del perímetre establert per les autoritats i el silenci va regnar a l’arribar els familiars i pròxims a les víctimes, visiblement afectats i molt emocionats. Després de dipositar les flors, els assistents van trencar el silenci amb un llarg aplaudiment. Les víctimes van pujar a un autobús de TMB encapçalat amb la frase “Barcelona, ciutat de pau” per desplaçar-se fins a la plaça Catalunya, on van assistir als actes commemoratius, en aquest cas amb la participació del rei Felip VI i el president del Govern central, Pedro Sánchez, a més del president del Govern, Quim Torra; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, i el president del Parlament, Roger Torrent, i com havien demanat les víctimes, les personalitats polítiques van quedar en un segon pla. Amb ells es trobava Laura Masvidal, esposa de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, com a protesta per l’absència del seu marit, a la presó de Lledoners. Representants de cossos policials i de serveis sanitaris i d’emergències també hi van participar i van ser homenatjats per la seua gran tasca el 17-A. L’acte de la Rambla va ser el més auster i commovedor i el que millor sintonitzava amb la pretensió que les víctimes i la ciutadania fossin els protagonistes. Després, a la plaça Catalunya ja es va escenificar la conjuntura de confrontació entre les institucions de l’Estat i de la Generalitat però els incidents que hi va haver, entre pancartes, banderes, crits, escopinades i declaracions, no van entelar el sentir de la ciutadania de fer una treva en les disputes polítiques per plorar els morts i reflexionar sobre la necessitat de lluitar conjuntament i per frenar la xacra del terrorisme jihadista. Una lliçó més de l’esperit de pau de Catalunya.