Aprofitar-se de la filla

Els dos primers dies del judici dels pares de la Nadia han servit perquè fiscalia, investigadors i forenses desmuntessin l’entramat que Fernando Blanco, el pare de la nena, havia ordit per recaptar diners reclamant solidaritat amb la seua filla, víctima d’una malaltia rara, i que per l’exposat va convertir en una estafa que va perjudicar més de cinc mil donants i els va permetre recaptar més d’un milió d’euros, que els pares van dilapidar en objectes de luxe o viatges, sense que es destinessin a la salut de la nena. La malaltia que pateix la Nadia, tricotiodistròfia, no comporta, segons els experts, un risc de mort imminent com assegurava el seu pare, que va rebutjar els tractaments de la Seguretat Social o que fos derivada a la unitat de malalties rares de l’hospital Vall d’Hebron i fins i tot es va negar a entregar els informes mèdics als pediatres que l’hi van sol·licitar. Ni la nena ni el seu pare no van viatjar a Houston a rebre tractament, i molt menys a l’Afganistan, perquè ni tan sols no tenien passaport i en cap moment no va ser atesa amb puncions ni amb tractament genètic, com afirmava el pare a totes les cadenes de televisió que li atansaven els micròfons.

Com a colofó, els Mossos han certificat que els pares de la Nadia no tenien activitats empresarials i que els seus únics ingressos eren els procedents de les donacions que rebien perquè la seua filla fos atesa. Tot un monumental engany que encara resulta més indignant perquè uns pares s’aprofitessin d’una malaltia de la seua filla per convertir-la en mitjà de vida, que s’enredessin en un enfilall de mentides i que juguessin amb la bona fe de milers de persones, i també de molts periodistes que els van creure i van intentar ajudar divulgant el seu cas i reclamant solidaritat en forma d’ajuts econòmics. Flac favor han fet a la seua filla, la gran perjudicada, i també a moltes famílies amb fills que pateixen malalties rares i necessiten ajuda i ara han de superar el record i la desconfiança que han generat els pares de la Nadia. No poden pagar tantes persones innocents i abnegades que dediquen tots els esforços a la curació dels seus familiars, pel desvergonyiment d’aquests pares sobre els quals la justícia es pronunciarà, però cal confiar i demanar que la nostra societat continuï sent generosa, solidària i que cobreixi els buits que puguin deixar les administracions públiques.