Pensant en eleccions

Després de tres mesos de tancament del Parlament per la incapacitat de JxCat i ERC per arribar a un acord sobre la substitució temporal dels diputats suspesos per decisió del jutge Llarena, han tornat a entrepussar a la mateixa pedra i la conclusió del debat de política general va haver d’ajornar-se fins dimarts pels desacords, amb rumors de ruptura i fins i tot d’avenç electoral per les discrepàncies. Ahir, el president Torra i el vicepresident Aragonès van intentar trampejar el temporal amb una compareixença en la qual van assegurar que “el govern és fort, està unit i garantim la seua continuïtat com a mínim fins al dia de la sentència”, encara que a continuació van admetre que hi ha hagut discrepàncies i descoordinació atribuïdes a l’excepcional situació que vivim. El preocupant és que les discrepàncies han sorgit per una qüestió difícil d’entendre pel ciutadà i que revelen faltes d’entesa més profundes. De fet, PDeCAT i ERC havien arribat a un acord per a la substitució temporal dels sis diputats que estan a la presó o a l’estranger i els segons van presentar la designació de qui votaria en nom seu, mentre que els primers presentaven un escrit en el qual el grup assumia la delegació del vot. Faltava la firma dels implicats, i quan les van presentar feien una delegació, i no una designació com havia fet ERC. La Mesa va acceptar el document, però els lletrats de la cambra van advertir dels defectes de forma i que no n’hi havia prou amb la delegació, sinó que era necessària la transmissió, encara que fos temporal, dels drets parlamentaris, en la mateixa línia del que va advertir el Govern central de cara a noves impugnacions. De com es resolgui la qüestió dependrà si es computen els vots d’aquests quatre diputats de JxCat i fins i tot en cas d’acceptar-se si els tribunals actuen contra el president del Parlament per desobediència al Suprem, extrem que vol evitar ERC. En el fons, a banda de diferències ideològiques, hi ha un tacticisme que ningú dissimula per intentar presentar ERC com un grup més tebi en el procés, mentre que des del PDeCAT s’aposta per la radicalitat i fins i tot per la desobediència parlamentària per assegurar-se el gruix del vot independentista. És a dir, que malgrat el discurs d’unitat d’ahir uns i altres estan ja en campanya electoral, perquè des del principi han donat per acabada aquesta legislatura.