x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

EDITORIAL
  • SEGRE

El rebut de la llum

Actualitzada 08/10/2018 a les 10:12
Encara que resulti paradoxal, la Vall Fosca va il·luminar Catalunya a començaments del segle XX. El gran projecte d’Emili Riu a la Torre de Capdella va ser el primer d’una llarga llista de faraòniques infraestructures hidràuliques que van canviar per sempre la història i el paisatge de les comarques de Lleida. Emili Riu, al costat del seu rival de La Canadenca, l’enginyer Frederick Stark Pearson, van portar el progrés a tot el país. I no va sortir gratis. Els pantans que es van construir van ofegar pobles com Tragó de Noguera (1962) o Tiurana, ja el 1999, a més de Faió i Mequinensa a la Franja de Ponent i van condemnar a mort l’ancestral ofici de raier, perquè els rius van deixar de ser navegables. Però, malgrat tenir electricitat de quilòmetre zero, la factura de la llum sembla d’importació. Els lleidatans pagaran una factura d’uns 177 milions d’euros a les elèctriques, pràcticament la meitat del que Hisenda reté als treballadors a les nòmines. Són xifres de vertigen. Els consumidors consideren insuficients les mesures del Govern central per abaratir un rebut de la llum desbocat. Segons l’organització de consumidors Facua, s’ha encarit més d’un 90% en els últims quinze anys. S’ha de treballar divuit dies a l’any per pagar la factura elèctrica que, de mitjana, supera els mil euros per llar. En aquest context, el Consell de Ministres va aprovar divendres una sèrie de mesures perquè les famílies més desfavorides puguin assumir el cost energètic, encara que els consumidors consideren que són gestos insuficients. I més si es té en compte que la llum és només la punta de l’iceberg, amb el gas natural un 8,4% més car des de la setmana passada i els carburants a l’alça.

Rebaixes immobiliàries
Si la llum està pels núvols, l’altra cara de la moneda la trobem al mercat immobiliari. Un pis a Lleida costa un 55,6% menys del que es pagava en el zenit de la bombolla que va esclatar amb la crisi econòmica sense precedents del 2008. Fa deu anys, en plena febre del totxo, el preu a la capital era de 2.120 €/m² mentre que ara és de 942.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre