Un any per al diàleg

Al marge de la violència masclista de què parlàvem l’últim dia del 2018, i que desgraciadament torna a ser notícia a l’iniciar aquest 2019, sens dubte tant l’any que acomiadem com el nou al qual donem la benvinguda, la política i l’encaix de Catalunya a Espanya o el desig de bona part de la societat catalana de disposar de més autogovern ha ocupat i tornarà a ocupar una part importantíssima de la quotidianitat. Els últims 12 mesos que hem deixat enrere nou polítics i líders de la societat civil independentista se’ls han passat a la presó, cosa que en res afavoreix ni l’entesa ni el diàleg necessari per tornar a donar protagonisme als parlaments i els governs per donar una solució al procés català. En aquest 2019 es durà a terme el judici al qual Fiscalia i el Tribunal Suprem han portat els líders del procés sobiranista i el veredicte serà clau per aportar llum o més ombres a aquest cul-de-sac en el qual estem. Tant els independentistes com els constitucionalistes tenen arguments de pes per mantenir les seues posicions, uns emparant-se en la voluntat del poble i la democràcia i els segons, en l’imperi de la llei i la Constitució i els amplis consensos necessaris per a canvis tan importants com proposa el sobiranisme. Per això, urgeix més que mai que tots sàpiguen anteposar el bé comú i entre tots busquin una fórmula que sense vencedors ni vençuts permeti al conjunt de la societat avançar en el progrés i la llibertat, que són els paradigmes fonamentals d’una societat moderna del segle XXI. Altres reptes del 2019

Al marge de la conjuntura política, és evident que la recuperació econòmica dels drets socials, que amplis sectors han vist retallats des de les crisis del 2008, ha de recuperar el protagonisme perdut. La sanitat i l’educació públiques són pilars fonamentals del benestar col·lectiu que han perdut molts esglaons en els últims anys i ha arribat el moment que es preservi la seua dignitat i innovació perquè en depèn bona part del nostre futur.