Tot a punt per al judici

Els independentistes catalans presos ja estan en centres penitenciaris de Madrid, el Suprem ja ha fixat data, el 12 de febrer, per al judici més important dels últims anys i la sala ja ha dictat la interlocutòria en què s’accepten declaracions de polítics com Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Iñigo Urkullu, Artur Mas o Roger Torrent, entre d’altres, i ha denegat que declari el rei, Carles Puigdemont o personalitats internacionals com Noam Chomsky o Paul Preston. A falta del desenvolupament del judici, també estan clares les estratègies amb la fiscalia i l’advocacia de l’Estat entossudides a mantenir que hi va haver una alteració de l’ordre constitucional que es va plasmar en delictes de rebel·lió o sedició i malversació amb la incògnita de si podran provar o no l’existència de violència, que exigeix la tipificació de rebel·lió, o d’actuacions tumultuàries que comportaria sedició. Per part de les defenses, l’estratègia també està clara i se centraran a demostrar que els acusats defensaven el dret a votar i que Catalunya exercís la seua autodeterminació, encara que algun dels lletrats, com Xavier Melero, anuncien una defensa més tècnica, plantejant dubtes sobre la independència del tribunal i la garantia dels drets dels acusats. El que queda clar és que per molt que des de Madrid es vulgui plantejar el judici com un procediment judicial, hi ha un component polític ineludible que marcarà el desenvolupament de les sessions, que es traslladarà als carrers de tot Catalunya i que previsiblement acabarà als tribunals europeus. No hi haurà observadors internacionals perquè la sala del Suprem no pot ni plantejar-se que estiguem davant d’un judici sense garanties, però sí que hi haurà una internacionalització del cas per la notable presència de periodistes estrangers i perquè totes les sessions es retransmetran per televisió. Com hem dit reiteradament, no és just que els acusats hagin estat un any en presó preventiva, però tampoc no pot mantenir-se que entre el setembre i l’octubre de l’any passat no va passar res a Catalunya o que la sentència ja està escrita com se sosté des d’àmbits independentistes. S’ha de confiar en la separació de poders, reclamar un judici amb totes les garanties, demanar que s’evitin reaccions violentes i que es mantingui la calma al carrer i plantejar camins de diàleg polític per afrontar la qüestió catalana, que no es resoldrà en cap tribunal.