SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Fa tants mesos que demanem diàleg entre l’Estat i Catalunya que qualsevol reunió de les dos parts s’ha de considerar un pas per solucionar el problema. Que sigui petit o gran només el temps ho dirà, però la decisió de mantenir el diàleg en una taula de partits i crear la figura d’un “relator” que convoqui i coordini les reunions i que prengui nota dels possibles acords és un avenç més significatiu que la mobilització permanent al carrer o les amenaces continuades d’aplicar l’article 155 d’aquells que ahir parlaven de rendició o humiliació del govern de Sánchez. Amb l’estratègia del PP ja veiem on s’havia arribat, i tot apunta que els seus punts de vista s’han radicalitzat per la pressió de Ciutadans i de la ultradreta, per la qual cosa avui no s’entreveuen possibilitats d’entesa per aquesta via, perquè qualsevol solució per a Catalunya ha de comptar amb una important proporció de ciutadans que reclamen més autogovern. Però també caldrà valorar quins són els objectius de cada part i els hipotètics punts de coincidència: si amb la creació del relator el PSOE només pretén que els independentistes aprovin els pressupostos i mantenir-se al Govern, poc haurem avançat amb aquesta sortida conjuntural. Si per part de la Generalitat i el bloc sobiranista no hi ha més objectiu negociable que la independència, tampoc servirà de res ni la taula de partits, ni la figura del relator, ni el diàleg, perquè cap Estat l’acceptaria sense una majoria qualificada i un pronunciament clar i transparent.

El treball del relator serà buscar els punts de coincidència, posar-los en relleu i avançar en una entesa per difícil que sembli en aquests moments i, evidentment, la primera qüestió a resoldre és trobar una figura de prestigi que sigui reconeguda i valorada pels dos informes, tasca gens fàcil en aquests moments de bipolarització i en vigílies del judici més important de la història més recent d’Espanya.

I després, caldrà donar-li un vot de confiança per delimitar la seua funció, que de moment està molt poc concretada i perquè la seua intervenció tingui rellevància i es pugui avançar en la creació d’un clima diferent al que hem viscut fins ara. És evident que els que han convocat manifestacions no volen cap diàleg, però hi ha una majoria que sí que espera alguna forma de consens que permeti comptar-nos i buscar que ens entenguem.

tracking