En campanya permanent

Vuit mesos després de guanyar la moció de censura, Pedro Sánchez ha decidit dissoldre les Corts i convocar eleccions generals per al 28 d’abril. Després que li tombessin els pressupostos i trenqués amb els independentistes que li havien donat suport per arribar a la Moncloa, no tenia cap altra opció que avançar les eleccions i sumir el país en una campanya permanent amb tots els costos, sobretot econòmics, que comporta. No podia governar sense suports parlamentaris, ni prorrogar els pressupostos del PP i a més les previsions demoscòpiques li aconsellaven anar a eleccions com més aviat millor per no patir més desgast i aprofitar tant el rebuf d’algunes decisions encertades com la divisió de la dreta amb un PP mal col·locat a les enquestes i Ciutadans amb el pas canviat després dels resultats andalusos i la foto amb Vox. Capítol a part és la data elegida, el 28 d’abril, un mes abans de les eleccions municipals, europees i a la majoria d’autonomies fixades per llei per al 26 de maig. No ha volgut que coincidissin amb la primera data possible, el 14 d’abril per les connotacions republicanes de la data, ni tampoc totes en un superdiumenge amb les municipals que hauria comportat menys despesa per no diluir missatges, i se suposa que també per pressions del seu partit i per consell dels sondejos i com que tampoc li convenia retardar més la convocatòria, ens trobarem que la campanya electoral, que començarà el divendres 12 d’abril, coincidirà amb Setmana Santa i Sant Jordi i també amb la recta final del judici del procés, si no es decideix un ajornament. El resultat és que continuarem en una campanya electoral permanent després de la legislatura més curta, dos anys i deu mesos, i tempestuosa amb el triomf d’una moció de censura. Vam tenir eleccions el 20 de desembre del 2015, es van repetir el 26 de juny del 2016, que van mantenir Rajoy a la Moncloa, l’1 de juny del 2018 es va canviar d’inquilí amb la moció de Sánchez i ara afrontem dos eleccions en un mes. Hi pot haver embafament i el que hi ha segur és una paralització de l’economia per la inestabilitat política que patim, complicada amb la crisi catalana, i amb la incertesa que tornarem a tenir un Congrés fragmentat i enfrontat. Les enquestes del CIS donen guanyador el PSOE, però amb un marge ajustat i sense majoria, però els últims sondejos apunten que el trio de dretes pot guanyar.