Lleida és Lleida

Sense venir a tomb, l’Institut Cervantes, organisme dependent del govern que té com a funció promoure “l’ensenyament i l’ús de l’espanyol i la difusió de les cultures hispàniques a l’exterior”, ha editat una guia sobre Las 100 dudas más frecuentes del español, en què entre altres qüestions recomana que s’utilitzi el topònim Lérida en lloc de l’oficial Lleida. Reobre una polèmica que porta anys conclosa, perquè el nom, tant l’habitual com l’oficial, de la ciutat i de la província és Lleida i no només perquè així ho utilitzin habitualment els seus habitants, sinó perquè també ho van aprovar les institucions i fins i tot va ser ratificat per llei amb l’aprovació definitiva al Senat el 1992, “d’acord amb la tradició històrica, cultural i literària” del territori. Els mateixos acadèmics han deixat escrit que de la mateixa manera que els ciutadans són els dipositaris de la sobirania política, els parlants ho són de la lingüística i que a les acadèmies els correspon donar fe de l’ús que fan de les paraules els seus usuaris, per la qual cosa en el cas de Lleida no hi hauria d’haver més polèmica. I no té cap sentit que una institució pública revoqui la decisió dels ciutadans i els seus representants en nom d’una suposada “tradició assentada” com diu el Cervantes, perquè al cap i a la fi la nostra riquesa és que la nostra capital ha estat successivament Iltrita, Ilerda, Larida i també Lérida, però ara Lleida és Lleida. Aquí i també a l’exterior.

Hi ha liquiditat

És significatiu que la meitat dels habitatges adquirits a Lleida l’any passat s’hagin comprat sense necessitat de firmar una hipoteca, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, mentre que en el conjunt estatal es va mantenir la tendència creixent d’hipoteques, amb un deu per cent més. La dada revela que la compra d’habitatge torna a reactivar-se després dels anys de crisi, que el sector immobiliari recupera l’activitat i en el cas de Lleida que hi ha liquiditat entre els compradors que davant la falta d’al·licients o seguretat d’altres inversions o dels productes bancaris torna a centrar-se en la inversió immobiliària.