El caos del Brexit

El culebró de les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea va viure ahir un altre episodi esperpèntic, adornat per l’escenografia de la cambra dels comuns i l’actuació d’un speaker que ja s’ha convertit en estrella mediàtica, amb el rebuig per només quatre vots d’una sortida sense acord. La votació es va produir l’endemà que el segon pla de Theresa May fos rebutjat per 391 vots en contra davant de 242, una derrota contundent malgrat les lleugeres millores que havia aconseguit de la Unió Europea en la salvaguarda irlandesa, amb la qual cosa el Parlament britànic ha votat que no vol anar-se’n segons els dos plans negociats entre May i la Comissió Europea, però tampoc no vol anar-se’n sense acord, encara que aquesta decisió s’hagi aprovat pels pèls. Què vol el Parlament britànic? Del cert ningú no ho sap perquè uns, com el laborista Corbyn, insisteixen que s’avancin les eleccions, d’altres volen simplement un acord més avantatjós per al Regne Unit tot i sabent que la Unió Europea no pot cedir més, uns altres volen que es convoqui un segon referèndum i un altre sector segueix ancorat en la vella idea de l’Imperi britànic, que no necessita per a res les relacions amb el que ells anomenen el continent. D’aquest galimaties amb opinions de tots els colors en els diferents partits pot sortir qualsevol cosa i avui tornen a votar si plantegen una pròrroga per continuar negociant un altre possible acord amb l’inconvenient que aquesta extensió també ha de ser aprovada per l’altra part, el Consell Europeu, en la seua cimera dels dies 21 i 22 i a més ha de fer-ho per unanimitat. Una cosa que no està garantida perquè malgrat la bona voluntat de Juncker i els seus negociadors, hi ha molts països que simplement estan farts de la postura britànica i no volen fer més concessions. El termini per a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea venç el 29 de març i encara que s’ha descartat una sortida sense acord, un fet que tots consideraven una catàstrofe per a les dos parts, no està clar que pugui aconseguir-se una pròrroga, perquè les eleccions europees convocades per al maig compliquen l’escenari i la incertesa, ja que si no hi ha hagut Brexit en aquesta data el Regne Unit està obligat a convocar eleccions com la resta de països. Una cosa ara impensable. L’embolic és de consideració i molts recorden Cameron i la seua idea del referèndum.