SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Ja es coneixen la majoria dels candidats a les eleccions generals del 28 d’abril i, si en res coincideixen la pràctica totalitat de les llistes, és que l’autoritat dels líders no es discuteix i que els seus criteris a l’hora de confeccionar les candidatures són indiscutibles i inamovibles. Són temps dolents per a la discrepància i qui mana aparta els crítics o els qui s’han alineat amb els seus adversaris i, malgrat que en el funcionament dels partits espanyols sempre s’ha primat més l’obediència que la crítica, el cert és que en poques ocasions s’havia vist amb tanta contundència com els líders estan fent les candidatures a la seua mesura, al marge de possibles primàries o de les assemblees locals o autonòmiques. Al PSOE, Pedro Sánchez ha estat implacable amb les llistes d’Andalusia o Aragó, on s’havien colat candidats més afins amb els seus respectius barons Susana Díaz o Javier Lambán, i les ha depurat fins al punt que el 28-A no es presentarà cap crític, la qual cosa ha provocat que el PSOE andalús mostri el seu descontentament i que Susana Díaz adverteixi que en “pren nota”. De forma semblant ha actuat Pablo Casado amb les llistes del PP, esborrant qualsevol rastre dels qui havien donat suport a Rajoy o a Soraya, que en alguns casos fins i tot han abandonat la política comentant que la depuració està sent cruel.

A Ciutadans el procés ha estat marcat per la tupinada a les primàries de Castella i Lleó, però també pel desembarcament d’afins a Rivera, que han desplaçat els que fins ara havien representat el partit en les èpoques més dures. Tampoc a Podem s’han lliurat del fenomen amb l’enfrontament amb Íñigo Errejón i els seus fidels o els problemes d’encaix a Barcelona, mentre que al PDeCAT, que es presenta amb la marca Junts per Catalunya, qui ha marcat les directrius i elegit els candidats és el mateix Puigdemont, al marge de primàries o de les decisions dels òrgans comarcals.

A ERC, com és habitual, hi ha hagut menys soroll, però el desembarcament de dirigents que fins ara estaven en altres partits com Elisenda Alamany o Joan Josep Nuet també han causat malestar entre la militància. És comprensible que cada dirigent vulgui comptar amb fidels al seu equip, però no és bo que es penalitzi la discrepància i es marginin les minories. Qui obtingui mals resultats el 28-A ja sap també el que l’espera.

tracking