Una qüestió flexible

S’entén que des de la Generalitat vulguin tranquil·litzar els alcaldes del Pallars Sobirà després del fiasco del festival d’Escalarre amb promeses d’estudis informatius per a nous túnels, com el reiteradament reclamat i promès de la Bonaigua o el de Comiols, que difícilment podrà realitzar l’actual Executiu, però les explicacions sobre els informes negatius al festival poden provocar encara més enuig entre alcaldes i habitants del Pallars. El conseller Calvet es va preguntar si podria haver-se celebrat el festival i es va contestar que sí, amb adaptacions per part de l’empresa promotora en la ubicació i les dimensions del festival, amb alguna innovació tecnològica per prevenir possibles riuades i, el que és més important, amb flexibilització de criteris a l’hora d’autoritzar l’ús de sòl inundable. Pel que fa a la tecnologia invocada, no parlem de res sofisticat, ni que fos impossible d’instal·lar en pocs dies perquè va fer referència a un radar meteorològic i sensors als rius que donin avís en cas d’avingudes, una cosa que ja funciona en altres conques com la Garona i que de forma menys sofisticada també s’aplica en altres rius, però l’important és que es flexibilitzaran els criteris sobre l’ús del sòl inundable, amb la qual cosa vol dir que fins ara han estat inflexibles almenys al Pallars, i que es mostraran més flexibles per emetre informes favorables per a futurs esdeveniments similars com plantejaven els alcaldes de la comarca. Pel que sembla, ja no és tan rotunda l’aplicació de la normativa vigent i de la llei com es plantejava per justificar els informes negatius, ni tampoc no hi havia en joc la seguretat dels assistents com va esgrimir el director general de polítiques de muntanya i sense haver canviat la llei, ni la norma, ara sí que es podria autoritzar l’esdeveniment, i de fet es promet autoritzar-lo de cara a noves edicions, amb adaptacions del festival i la flexibilització dels usos. Sobre això primer, queden pocs dubtes que la promotora tampoc no va tenir gaire voluntat negociadora, ni d’adaptació de les característiques del festival i fins i tot sorprèn la celeritat amb què va promocionar l’esdeveniment als mitjans barcelonins tot just tres dies després de confirmar-se el trasllat, però pel que fa a la flexibilitat referida, sembla simplement i planerament qüestió de voluntat política, que a Territori no li agradava gens un festival massiu al cor del Pirineu. I ara promet flexibilitat.