Desigualtat també en l'esport

L’esport femení experimenta un auge de grans dimensions. Un exemple és el que ha succeït en els últims mesos a l’esport rei, el futbol, en què estadis de Primera divisió han arribat a omplir-se en alguns partits de la Lliga femenina. El mateix passa a Lleida, amb els èxits de l’AEM i el Pardinyes en futbol o el del Vila-sana d’hoquei patins, que s’ha convertit en un dels equips capdavanters de la màxima categoria estatal. Tots s’afegeixen a un referent com és el Cadí la Seu de bàsquet, que ja és un clàssic a l’elit i que acaba de protagonitzar la millor temporada de la seua història, classificant-se per a una competició europea. Tanmateix, encara queda molt per aconseguir l’equiparació real de les dones amb els homes en aquest àmbit, com també succeeix en d’altres. A nivell general, hi ha una explicació bàsica: l’esport de competició s’ha convertit en un gran negoci, i la incorporació de les dones a la seua pràctica s’ha produït quan el mercat estava monopolitzat pels tornejos masculins. En aquest context, les empreses que organitzen les competicions o que controlen els patrocinis i els grans mitjans audiovisuals destinen recursos a l’esport femení només en la mesura que creuen que els pot reportar beneficis. Una prova d’això és que on més s’ha avançat en la igualtat és en esports on la presència de dones és més antiga, com en el tenis. Però al marge de la qüestió econòmica, que és fonamental, hi ha altres aspectes on és possible i necessari avançar més cap a la igualtat. Un és la formació d’entrenadores. Tal com informàvem a la nostra edició d’ahir, es dóna la circumstància que tots els principals clubs femenins dels esports d’equip a Lleida estan dirigits per homes, una cosa que també és majoritària a nivell català i espanyol. És evident que les dones estan com a mínim tan capacitades com els homes per dirigir qualsevol equip. Llavors, cal preguntar-se no només per què es dóna aquesta situació, sinó per què no hi ha dones al capdavant d’equips masculins. Si un home pot dirigir dones, quin problema hi ha perquè sigui a la inversa? Ens trobem de nou davant d’un problema generat per un marc mental imperant a la nostra societat que costa molt trencar, malgrat que cada vegada es van fent més passos cap endavant.