El president de la Generalitat, Quim Torra, i el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, van protagonitzar ahir la 30 edició de la Trobada Empresarial al Pirineu, que s’ha celebrat a la Seu d’Urgell i en què el teixit empresarial de Lleida va tornar a fer gala de la seua capacitat d’innovació, producció i progrés. Els volums de facturació d’algunes de les firmes presents, el nivell d’exportacions o de creació d’ocupació parlen per si sols, encara que evidentment també els dèficits, entre els quals les infraestructures són sempre la ventafocs. La xarxa viària i ferroviària i les seues moltes carències van ser exposades tant pel president de la Generalitat, Quim Torra, com pels representants del sector presents. Evidentment, la tensió política i la inestabilitat que això comporta en els moviments de capitals no van escapar tampoc aquest any de la Trobada, i tots els ponents i assistents van coincidir en el fet que el diàleg és l’única manera de tornar la tranquil·litat al carrer i a les inversions. Però la sorpresa va arribar a última hora, quan el ministre de Foment va llançar una galleda d’aigua freda a les previsions anunciades que a la tardor l’aeroport de la Seu tindria el GPS que requereix per als vols comercials. Ávalos va parlar de problemes tècnics i mesures de seguretat i no va garantir que es pugui implantar aquest sistema, davant de l’estupor de l’alcalde, Albert Batalla, i el conseller de Territori, Damià Calvet, que no acabaven d’entendre aquest canvi en els compromisos adquirits. És evident que la seguretat ha de ser prioritat sobre qualsevol altra consideració, però resulta com a mínim estrany aquest canvi de parer en tot just un mes. Caldrà esperar a les proves que es realitzaran i a explicacions més àmplies dels experts. En el costat positiu, l’estrella d’aquesta edició va ser l’anunci que va fer el president Torra que Barcelona acollirà un dels pròxims grans superordinadors d’Europa, segons va avançar la mateixa Comissió Europea. La màquina es dirà MareNostrum 5 i tindrà un rendiment màxim de 200 petaflops (200.000 bilions d’operacions per segon), que multiplicarà per 18 el del nucli de l’actual MareNostrum. La Comissió finançarà amb 840 milions d’euros la construcció de vuit nous superordinadors, que han d’entrar en servei abans del 2021, i els tres més potents s’ubicaran a Barcelona, a Bolonya i a Kajaani (Finlàndia). Una gran notícia per a la capital catalana que reforça així el seu lideratge en la revolució tecnològica i digital que vivim.
