SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El gran incendi que ha assolat la Ribera d’Ebre i les zones limítrofes del Segrià i les Garrigues va quedar ahir estabilitzat, després d’haver cremat prop de 6.000 hectàrees. Veïns de les poblacions de Lleida més afectades –Maials, Llardecans i Bovera– es queixen de la falta de presència dels bombers i que les autoritats no els van permetre col·laborar per intentar atallar el foc, que en alguns casos va arrasar parcialment o totalment els cultius d’oliveres i fruiters, que eren el mitjà de vida dels seus propietaris. El cert és que les condicions en què els bombers han hagut d’afrontar aquest sinistre forestal han estat, més que difícils, espantoses, enmig d’una onada de calor sense precedents a finals de juny, cosa que també feia aconsellable optar per la màxima prudència a l’hora de regular la intervenció de les persones que s’oferien com a voluntàries. Ara, a més de fer balanç i intentar facilitar la màxima ajuda possible als afectats, seria necessari que d’una vegada per totes l’administració es plantegés abordar una autèntica política de prevenció. I això passa, abans que res, per adoptar mesures que comportin la millora del manteniment de les zones boscoses i els terrenys limítrofs. La despoblació rural no només ha provocat l’abandó dels boscos, sinó de nombroses parcel·les on broten matolls i arbres i que estan plenes de brossa, un combustible perfecte per a qualsevol incendi. I el mateix passa a l’interior de molts boscos. La cultura urbana imperant fa que moltes persones vegin de bon grat que en una zona hi hagi cada vegada més arbres. Tanmateix, els experts, entre ells investigadors de la UdL, adverteixen que la bona gestió forestal implica talar arbres, perquè els que quedin siguin més vigorosos i que entre ells no n’hi hagi altres de febles que competeixen per sobreviure en una situació de limitació d’aigua provocada pel clima mediterrani i el canvi climàtic. És un efecte més de la despoblació i de la perspectiva urbana amb què s’aborda la gestió de les zones rurals. En aquest sentit, seria convenient preguntar-se què és millor: les cremes controlades de marges de finques i camins que eren habituals fa diverses dècades a finals de l’hivern o l’acumulació de brossa i matolls que hi ha ara a causa de la despoblació i abandó del camp d’una banda i de les prohibicions cada vegada més estrictes de la Generalitat d’altra banda.

tracking