Joves i mal pagats

S’ha dit moltes vegades que l’actual joventut és la generació més ben formada, amb coneixements d’idiomes i tecnològics superiors als dels seus pares, però paradoxalment és la primera que retrocedeix en qualitat de vida. Ho diu el Banc d’Espanya a l’informe divulgat aquest dilluns i ho va ratificar ahir el Consell de la Joventut al presentar l’Observatori d’Emancipació, que explica com la proporció de menors de 30 anys que s’emancipen de les seues famílies estava el segon trimestre de l’any passat en mínims històrics, el 19,3 per cent. La primera explicació de la precària situació dels joves és que s’han convertit en les grans víctimes de la crisi fins al punt que, segons el Banc d’Espanya, els joves d’ara guanyen menys que els de fa una dècada, amb especial incidència en els que no tenen estudis, que guanyen de mitjana el mateix que guanyaven els de la seua mateixa edat a finals dels noranta. Així, segons la comparativa del Banc d’Espanya basada en dades de la Seguretat Social, els nascuts el 1987 amb pocs estudis tenen de mitjana un 20 per cent menys d’ingressos laborals que els que tenien 30 anys la dècada anterior i el pitjor és que el desfasament es manté per als que han complert 40 anys respecte als seus predecessors. I s’hi ha d’afegir que l’atur juvenil, que es computa fins als 25 anys, és del 35 per cent, xifra que duplica la mitjana europea, i d’un alt índex de temporalitat en els que sí que han trobat feina amb durada molt inferior dels contractes temporals, poc més de cent dies de mitjana entre 20 i 29 anys davant 140 dels de més edat. El mateix governador del Banc d’Espanya admet que les empreses opten per acomiadar el jove amb un contracte temporal curt abans que fer ajustaments o afectar qui té contracte indefinit i proposa fer atractiva la contractació indefinida per a joves, una cosa que requereix canvis en la política laboral i també en la mentalitat de les empreses. El resultat de salaris baixos i temporalitat alta per als joves és que ni poden emancipar-se, perquè amb el cost de l’habitatge tampoc poden assumir-ho, ni poden contribuir a sostenir la Seguretat Social i també es veuran perjudicats en les seues futures pensions perquè s’incorporen tard al mercat laboral i en pitjors condicions. Urgeix una política d’ocupació juvenil perquè ens estem jugant el futur d’una generació.