El debat del pagament en autovies

El ministeri de Foment planteja fer pagar als conductors per circular per autovies ara gratuïtes de tot Espanya, com l’A-2, l’A-22 i l’A-14 a Lleida. El ministre en funcions, José Luis Ábalos, apunta així la possibilitat d’establir un pagament que va qualificar de “simbòlic”, no superior al deu per cent de les actuals tarifes de peatges en autopistes. D’aquesta manera, el Govern espanyol espera obtenir ingressos addicionals per sufragar part dels 1.100 milions que suposa el manteniment d’aquestes infraestructures; i per reduir els peatges encara vigents en autopistes, a l’espera d’alliberar-les a l’expirar les concessions. A Lleida, la de l’AP-2 ho farà el 2021. Es tracti d’un globus sonda o d’una intenció real, obre a tot l’Estat un debat fins ara centrat a Catalunya, ja que des del govern de la Generalitat s’ha plantejat moltes vegades implantar taxes, que amb un pagament anual permetrien circular per totes les vies d’alta capacitat i la recaptació es destinaria al seu manteniment, algunes com l’A-2 molt deteriorades com han denunciat en diverses ocasions alcaldes i consells. Està clar que la proposta d’Ábalos aconseguiria fer més homogeni un sistema desequilibrat ja que Catalunya, amb més de 630 quilòmetres d’autopistes de peatge, acumula el 20 per cent de totes les vies de pagament d’Espanya, mentre que només disposa d’un 5% dels més de 13.000 quilòmetres d’autovies gratuïtes, però els diners que han obtingut durant anys les concessionàries no poden ara imputar-se al cent per cent a l’usuari. Primer, pel greuge territorial que fins ara ha existit en la construcció d’infraestructures, Lleida encara espera el desdoblament de l’N-240 des de la capital del Segrià fins a Valls i de l’N-230 fins a Sopeira; l’A-2 va sumar anys i desenes de morts fins a aconseguir aquest enllaç vital entre Madrid i Barcelona, que actualment té molts trams en estat lamentable i, en segon lloc, perquè transportistes i usuaris ja suporten una grau molt elevat d’impostos que s’hauria de revisar d’una forma global abans d’aplicar un nou gravamen. És coherent defensar el principi de pagament per ús d’infraestructures, però no pot ser que els canvis afectin sempre els consumidors amb menys recursos o que ja fa anys que sufraguen vies de pagament sense alternativa decent.