Atacs informàtics

Diuen que els delinqüents acostumen a anar davant de la policia i respecte a les noves tecnologies arriben els possibles delictes abans que estiguin regulats i bona mostra la tenim amb els ciberdelictes, que han viscut aquesta setmana alguns ajuntaments de Lleida i que fins i tot s’han traslladat a la Diputació i a empreses que tenien alguna relació informàtica amb els consistoris. No és la primera vegada que es produeixen aquests atacs amb la tramesa de virus maliciosos ocults en un correu electrònic aparentment innocu que a l’obrir-se infecta el sistema i permet robar altres direccions, les dades bancàries i fins i tot pot acabar destruint els arxius informàtics del receptor del correu infectat. En ocasions, l’atac va acompanyat d’un xantatge a l’empresa o la institució perquè pagui una quantitat a canvi que se’ls subministri un antivirus que permeti salvar els arxius, però en altres casos es busca aconseguir l’accés a dades bancàries o accedir a altres empreses i institucions. És una nova forma de delinqüència que l’últim any va registrar a Lleida 126 denúncies amb un increment del 58 per cent respecte a l’exercici anterior, però es considera que en l’àmbit estatal, tot just es denuncien la meitat de les incidències que es registren i menys de la meitat de casos denunciats acaben resolts. Les causes són múltiples i van des de les reticències d’algunes empreses a reconèixer que han estat hackejades i prefereixen pagar, fins a la falta de mitjans de les forces policials, que es veuen desbordades per l’augment de casos i que en ocasions no treballen amb els instruments informàtics de què sí que disposen els delinqüents, passant perquè en ocasions l’origen del delicte és a l’estranger i tampoc no està regulada i sistematitzada la col·laboració internacional per perseguir els ciberdelictes. A això s’afegeix que les forces policials no solen traslladar al jutge els delictes sense un autor conegut per no sobrecarregar-los de feina, que avancen més ràpid els delictes informàtics que la seua regulació legal, i que la ciberdelinqüència s’aprofita que no té fronteres mentre que la investigació i càstig dels possibles delictes sí que és en funció del lloc on es denuncia. És la cara oculta dels avenços que ens porta la informàtica i s’ha de valorar que tenen un ineludible cost de seguretat si es vol estar fora de perill de virus maliciosos.