El xantatge turc

Ja hem comprovat en múltiples conflictes que la política internacional de vegades no obeeix ni a raons, ni a sentiments i que pot ser cruel amb les minories. Només ho hem de preguntar als kurds, que no han aconseguit el seu reconeixement territorial i històricament han patit la persecució dels països on s’estableix la seua població, des de Turquia fins a l’Iran passant per Síria i l’Iraq. En el conflicte actual contra l’Estat Islàmic, les guerrilles kurdes han estat la punta de llança i han combatut al costat de les tropes americanes amb eficàcia fins a controlar els jihadistes, però Trump ha considerat de forma unilateral que la seua missió havia acabat i ha decidit retirar les tropes. La primera conseqüència és que Erdogan ha aprofitat la conjuntura per envair el territori kurd amb l’excusa de perseguir el terrorisme i obrint un meló d’imprevisibles conseqüències, perquè crea un nou conflicte en una zona convulsa, continua el genocidi dels kurds i multiplicarà el nombre de refugiats, dóna aire a Estat Islàmic –que es deslliura del seu principal enemic–, i pot empènyer les milícies kurdes a aliar-se amb les tropes sirianes d’Assad, que també els ha perseguit, però que és enemic acèrrim de Turquia. Trump s’ha conformat a criticar l’operació d’Erdogan i qualificar-la com a mala idea, mentre la Unió Europea, potser avergonyida per la nova traïció als kurds, va exigir a Ankara que fes marxa enrere en la seua invasió, però fins i tot aquesta tèbia resposta ha provocat la indignació d’Erdogan, que ahir va amenaçar d’obrir el pas a 3,6 milions de refugiats cap a Europa si es mantenen les crítiques. Tot un xantatge mentre arriben notícies dels primers enfrontaments entre turcs i kurds amb víctimes entre la població civil, que desmenteixen la suposada operació selectiva d’Erdogan, que s’aprofita de la situació estratègica del seu país i de la falta de polítiques europees per a la immigració. Fins ara, la fórmula era pagar a Turquia perquè retingués els refugiats i mirar cap a un altre costat davant de les evidents carències democràtiques del règim d’Erdogan, que gaudeix d’un tracte de favor dels Estats Units, que necessita un aliat a l’entrada al Pròxim Orient, i també d’Europa, que també li concedeix un tracte preferent. Ara, ataca els kurds, amenaça d’obrir la porta als refugiats i tot apunta que Europa protestarà però sense passar-se.