SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Dos informes econòmics publicats ahir, el baròmetre del Tercer Sector i l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, reflecteixen una situació preocupant a les nostres comarques molt allunyada del triomfalisme oficial i que continua situant Lleida al furgó de cua de Catalunya quant a benestar i assistència social i també pel que fa a producció. El primer estudi sobre la situació del tercer sector social mostra que Lleida té una població més envellida que la mitjana catalana amb un deu per cent que té 75 anys o més, dels quals un 28 per cent viu sol, indicador que a totes les comarques lleidatanes està per sobre de la mitjana catalana. El que està per sota són les pensions, de mitjana 874 euros la més baixa de Catalunya per l’impacte d’agricultors i autònoms, i els salaris, de mitjana 17.958 euros a Lleida, que representen tres mil euros menys que el català, i també la despesa dels ajuntaments en persones amb necessitats especials o en serveis socials i promoció social. Malgrat que la meitat de llars rep algun tipus d’ajuda, un percentatge que arriba gairebé al 70 per cent a les comarques pirinenques, la meitat dels lleidatans confessa que arriba just a final de mes, dada que contradiu els qui estimen que s’havia superat la crisi i que estem en fase de recuperació: és evident que les economies domèstiques a la majoria de comarques lleidatanes no han percebut aquesta reactivació. I tampoc l’ha notat la producció comarcal, perquè, segons mostra l’Anuari del BBVA, només 17 de les 42 comarques catalanes han recuperat el producte interior brut que tenien el 2007, l’any en què va esclatar la crisi. I entre aquestes comarques que han crescut en onze anys, l’única lleidatana és el Pla d’Urgell, que ha augmentat a penes un 1,2 per cent el valor del que produïa fa dotze anys. A la resta de les comarques lleidatanes estem pitjor que fa dotze anys, amb caigudes tan importants com el 12 per cent del Pallars Sobirà o el 6 per cent del Pallars Jussà i les Garrigues, que es tradueixen en un major distanciament respecte a les comarques de més creixement, que són les ja habitualment més productives, el Barcelonès, el Vallès i el Baix Llobregat. Són dades que obliguen a preguntar-se què es fa des de les administracions per afavorir l’equilibri territorial i per preocupar-se si es concreten els auguris d’una altra crisi quan no hem sortit de l’anterior.

tracking