Una campanya atípica

Ha conclòs la campanya electoral més atípica que hem conegut i també viurem avui una jornada de reflexió diferent en la qual val a confiar que els actes convocats per l’anomenat Tsunami Democràtic no alterin la normalitat. Com estava decidit, la campanya ha durat una setmana menys, els candidats han estat pràcticament els mateixos i malgrat la transcendència del que ens juguem demà, la intensitat ha estat molt inferior amb menys actes públics, menys freqüentats, menys propaganda als carrers i una sensació que tot estava prou explicat malgrat que les enquestes continuen recollint una altíssima proporció d’indecisos. El que sí que han canviat són els eixos de la campanya amb més presència de la ultradreta, a la qual han acceptat la resta de partits amb una normalitat sorprenent malgrat que el seu programa i discurs continuen recollint barbaritats i que s’hi presenta amb renovades expectatives de millorar resultats, i sobretot amb la qüestió catalana com a argument definitiu per guanyar vots especialment més enllà de l’Ebre. Els partits estatals han competit a anunciar duresa per afrontar el litigi i fins i tot el PSOE sembla que ha oblidat els conceptes de plurinacionalitat o federalisme amb errors de Pedro Sánchez sobre el paper de la Fiscalia a l’hora de demanar l’extradició de Puigdemont, i l’única excepció de Podem, que manté l’exigència de dialogar i la defensa d’un referèndum. Entre les formacions catalanistes s’ha mantingut la unitat en la crítica de la sentència i en la petició de llibertat per als presos, però també s’han evidenciat les diferències amb crítiques indirectes entre els dos socis de govern i dissensions sobre l’estratègia futura que han portat l’ANC a demanar el vot per a JxCat o la CUP, però no per a ERC pel seu possible suport a la investidura de Sánchez. I això és finalment el que ens juguem demà: si és possible desbloquejar la situació que va impedir la investidura de Sánchez després de les eleccions de l’abril. No s’auguren grans canvis entre els blocs de dreta i esquerra a nivell estatal, o entre independentistes i constitucionalistes a Catalunya, amb suports que semblen estabilitzats, tot i que sí que hi pot haver oscil·lacions entre el suport que obtingui cada partit d’aquests blocs i l’impacte que pugui tenir l’abstenció després de quatre eleccions en quatre anys.