Canvi de model

Fins a l’esclat de la crisi, bancs i caixes rivalitzaven en l’obertura de sucursals i es considerava sinònim de poder financer disposar de la xarxa més espessa i la proximitat al client es valorava com a element essencial de l’activitat de bancs i caixes. Amb la crisi van arribar les fusions i les absorcions amb la pràctica desaparició de les caixes i la concentració d’entitats mentre es multiplicava la digitalització del negoci i un canvi de model en què calia diversificar ingressos davant de l’impacte de la crisi, l’enfonsament del maó i posteriorment l’abaratiment del passiu. Des d’aleshores, la tendència de la banca ha estat tancar oficines i estem arribant a l’extrem que el màrqueting d’algunes entitats ja destaquen que només treballen on-line. El Banc d’Espanya informava aquesta setmana que l’últim any s’han tancat 314 sucursals bancàries a Catalunya i 4.773 des de l’inici de la crisi el 2008. A Lleida, per les seues característiques rurals, el fenomen encara es nota més i han tancat la meitat de les sucursals bancàries en els últims onze anys i de les 592 que hi havia n’han quedat 305 i la tendència és que vagin baixant encara més perquè al tancament de les oficines als pobles s’afegeix ara la concentració a les ciutats a remolc dels expedients de regulació d’ocupació que han aprovat les grans entitats. I seguiran els tancaments perquè els últims informes expliquen que al sud d’Europa només es fa telemàticament el 50 per cent de les gestions bancàries, mentre que al nord d’Europa l’activitat on-line de les entitats financeres ja arriba al 80 per cent i els experts auguren que “anem cap a una robotització inútil de les organitzacions versus una teòrica productivitat més gran que no s’està produint”, però tot apunta que aquest camí de la despersonalització de les entitats financeres és irreversible. Ja no queda res de l’esperit de les antigues caixes d’estalvis com a entitats de servei, pròximes a les persones i amb un tracte individualitzat, perquè a partir d’ara qui no sàpiga d’informàtica ho tindrà magre per relacionar-se amb el seu banc i cada vegada s’anirà menys a les oficines, perquè n’hi haurà poques i perquè ens empenyen a fer les gestions telemàticament. Algun dels analistes explica que fins ara sabíem a què anàvem al banc, però en el futur no sabràs si hi vas a prendre un cafè o a comprar electrodomèstics.