La C-13 com a símptoma d'abandó

Els ajustaments dels últims anys s’han deixat notar especialment en inversions, tant als ajuntaments com a la Generalitat i el Govern central. Les partides pressupostàries destinades a obres són escanyolides en comparació a les d’abans de la crisi, malgrat que teòricament aquesta va acabar fa un lustre. Un dels problemes principals és que aquesta retallada no només ha afectat els grans projectes, sinó també les actuacions de conservació i renovació de les infraestructures ja en servei. El mal estat del ferm de l’autovia A-2 (que depèn del Govern central) al seu pas per Lleida n’és un exemple palmari i, a falta d’analitzar amb detall les causes, cal demanar-se si un millor manteniment no hauria pogut evitar el tall de la C-13 (que depèn de la Generalitat) a Llavorsí aquest cap de setmana. El despreniment de grans roques que ha obligat a prendre aquesta mesura ha ocorregut al lloc conegut com la Moleta de Roní, en un talús on ja se n’havien registrat altres de menors dimensions en dies i setmanes anteriors –dijous passat i a començaments de mes– i també al llarg dels últims anys. Precisament, tant hotelers com veïns i alcaldes coincideixen a afirmar que ha faltat inversió per reforçar aquest talús. Aquest incident qüestiona la seguretat de la carretera, tot i que per sort les roques no van afectar cap vehicle, i suposa un gran perjudici per a una zona l’economia de la qual es basa en el turisme, al coincidir amb una de les setmanes de més activitat de l’any. I la situació, sent molt dolenta, encara hauria pogut ser pitjor si el port de la Bonaigua estigués tancat a causa de la neu, una cosa que acostuma a succeir també cada hivern mentre l’antic projecte de fer un túnel sembla haver passat definitivament a millor vida. Aquest cas evidencia l’abandó de les comarques rurals i de muntanya, almenys les de Lleida, per part de l’administració, incapaç de garantir una qüestió tan bàsica com la comunicació viària del Pallars Sobirà, atès que la C-13 no té cap alternativa. La realitat desmenteix una vegada més les proclames polítiques a favor del Pirineu o del reequilibri territorial de Catalunya i demostra el perquè de la despoblació de nombroses comarques. Al lloc on hi ha poques oportunitats econòmiques i els serveis bàsics no estan garantits, les possibilitats que la gent jove acabi marxant es disparen.