SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Lleida va viure ahir una de les manifestacions més grans en defensa del sector agrari, que va reclamar preus justos per als agricultors. Uns cinc-cents tractors i tres mil manifestants van ocupar els carrers de la ciutat per expressar indignació i reclamar solucions per a un problema que, desgraciadament, fa anys que patim sense que s’adoptin solucions per part de les diferents administracions. Portem anys denunciant que la situació és ruïnosa, que s’estan pagant preus per sota dels costos de producció, que els intermediaris i les grans cadenes s’enduen els beneficis mentre que els pagesos sobreviuen com poden, amb un envelliment progressiu i sense que els joves trobin al·licients per continuar amb les explotacions agràries, que els costos segueixen incrementant-se cada temporada alhora que es permet la competència deslleial de la producció d’altres països que ni compleixen els requisits que aquí s’exigeixen, ni ofereixen les mateixes garanties sanitàries i de qualitat que la producció autòctona. No parlem d’un problema sectorial sinó d’una qüestió de país, perquè el que està en joc és ni més ni menys el futur de l’empresa familiar agrària, base del sector a Lleida, i per extensió el de la nostra mateixa societat, que s’arrisca a perdre el rebost del país i un element bàsic en l’articulació del territori com és la supervivència del sector agrari, que està seriosament amenaçada. A Lleida, hi ha unanimitat a secundar la protesta i a exigir solucions, com mostra el fet que la majoria de partits i institucions, com ajuntaments i la Diputació, participessin en la manifestació, però també cal preguntar-se qui pot solucionar el problema i quines mesures s’han de prendre immediatament, i no sembla que s’hagi avançat gaire en els últims anys. Els ajuts de la PAC que aproven els polítics continuen baixant i segueix sent qüestionable la seua distribució, les vendes a pèrdues als grans supermercats encara no s’han regulat, la llei que regula la cadena alimentària segueix sense concretar-se en mesures, les iniciatives per incentivar el consum de la producció autòctona no són eficaces i aquestes són algunes de les mesures que sí que haurien de promoure i aplicar els polítics abans que sigui tard i que la ruïna del camp sigui irreversible. A Lleida gairebé tots hi estem d’acord, però fa falta que a Barcelona i Madrid se n’assabentin i reaccionin.

tracking