Un petit pas en un llarg conflicte

La taula de diàleg iniciada ahir a la Moncloa es reunirà una vegada al mes en cites alternatives a Madrid i Barcelona, a les respectives seus de Govern. No obstant, la composició de les delegacions variarà, perquè s’habilitaran grups de treball i els presidents i vicepresidents només s’hi incorporaran per ratificar acords polítics. Segons el comunicat conjunt, aquesta primera reunió serveix per “establir les bases del diàleg, abordant alguns aspectes metodològics, i per constatar la naturalesa política del conflicte i que aquest requereix una solució política”. Evidentment, no esperàvem gran cosa més del primer contacte, però és positiu que tant el president Torra com el Govern espanyol valorin que la democràcia és la via per resoldre l’actual desacord i que la solució només pot venir i sortir de la política. No és per tirar coets ni anunciar fumata blanca, però és molt més del que s’havia produït en els deu últims anys. La música sona i caldrà anar polint la lletra, sense vencedors ni vençuts i sempre amb les urnes i la voluntat popular i majoritària com a estendard.

Terrorisme domèstic que no cessa

I mentre tots els mitjans de comunicació dediquem pàgines i hores al coronavirus i la psicosi causada per l’extensió a diversos països, les víctimes de la violència masclista continuen sumant els dies per dones mortes. Ahir dos més. Un home de 73 anys va matar a punyalades la seua dona, de 75, al seu domicili de Fuenlabrada (Madrid) i després va intentar suïcidar-se. Hores abans, una dona de 43 anys moria assassinada a Aznalcóllar (Sevilla) a mans de la seua parella, de 51, davant del seu fill de 4 anys. I aquest terrorisme domèstic gairebé passa desapercebut per la majoria de programes de televisió, diaris, ràdios i tertúlies. S’ha convertit en tan quotidià que no obre informatius ni es dicten mesures extremes de prevenció. Ha arribat el moment, per molts problemes polítics i sanitaris que tinguem sobre la taula, de convertir les dones mortes del masclisme en un tema de primer ordre. Si no ho encarem així, la vergonya ens implicarà a tots nosaltres.