El pitjor mes per a l'ocupació

Era previsible que el març seria un mes dolent per a l’ocupació, però la realitat ha superat les previsions i la patacada ha estat històrica, amb 300.000 nous aturats que eleven la xifra de parats fins als 3,5 milions, amb un increment del 9,3 per cent, i el que és pitjor, la destrucció de 833.979 llocs de treball, segons les dades d’afiliació a la Seguretat Social. En tota la història no s’havien registrat dades tan negatives, que superen àmpliament el mes de gener del 2009, en què es van registrar 200.000 aturats menys, i reflecteix l’impacte que ha tingut al mercat laboral la pandèmia del coronavirus. Sent realistes, s’ha d’advertir que és només un reflex parcial perquè l’estat d’alarma es va decretar a meitat de mes, el dia 14, i que l’impacte en l’ocupació s’ha produït bàsicament en aquests últims quinze dies, i que a més no es computen a l’estadística els treballadors afectats pels expedients de regulació temporal d’ocupació, que ja sumen 1,6 milions al conjunt de l’Estat, per interpretar que aquests expedients, encara que siguin del cent per cent de l’activitat, no són computables com a atur perquè tenen caràcter temporal. A Lleida, per l’estructura de la seua economia i el pes del sector agrari, l’impacte ha estat inferior, amb 801 nous desocupats, un augment del 3,67 per cent, però el pitjor, en termes laborals, encara ha d’arribar perquè tots els experts auguren que a l’abril s’agreujarà el panorama per a l’ocupació, tot i que anem millorant la situació sanitària. La raó és que aquest mes en què hem entrat es creaven al voltant de dos milions de llocs de treball temporals pel turisme generat per la Setmana Santa que aquest any seran inexistents amb tota seguretat perquè les possibles vacances o el tradicional pont s’han perdut, i precisament és el sector de l’hostaleria i les activitats de lleure el que registra més increment d’aturats ja al març. Per fer-nos una idea del forat provocat, n’hi ha prou amb assenyalar que en quinze dies s’han destruït tants llocs de treball com el primer trimestre del 2009, amb l’agreujant que ara no sabem quant es prolongarà la situació i fins on arribarà la caiguda, i que a més ja acumulem més de deu mil morts. No hi ha dubte que la nostra generació no ha viscut una situació tan dramàtica com aquesta, que obligarà a sacrificis i que hauria de generar en els nostres governants esperit de consens i de remar tots en la mateixa direcció per sortir a la superfície.