x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

EDITORIAL
  • SEGRE

Els desastres de l'FMI

Actualitzada 16/04/2020 a les 09:11

Encara no hem superat la crisi sanitària, ni s’entreveu quan començarà la normalització del funcionament econòmic, i el Fons Monetari Internacional s’ha afanyat a emetre un informe augurant que ens atansem a la pitjor de les situacions econòmiques. Anuncia que l’economia mundial baixarà un 3 per cent, amb especial incidència en les economies d’Itàlia, que retrocedirà un 9,1 per cent, i Espanya –descens d’un 8–, i un 7,5 per cent de baixada mitjana a la Unió Europea, a banda d’un espectacular increment de l’atur, que al nostre país seria ni més ni menys que del 21 per cent. I aquest només és un dels escenaris que contempla perquè encara pot empitjorar si la sortida de la pandèmia s’allarga o es complica. O sigui que l’FMI certifica el que ja tots sabíem o intuíem: que estem davant de la pitjor crisi econòmica de la nostra història, però el que no ens diuen els experts d’aquest organisme internacional és què hem de fer per superar la recessió que se’ns acosta, quants diners injectarà i quants ajuts facilitarà als països que ho necessitin, que per les previsions són tots excepte la Xina, l’origen de la pandèmia, que paradoxalment és l’únic país que creixerà aquest any. L’FMI ha sigut sempre el defensor de l’ortodòxia del sistema i ha estat molt criticat tant pel seu paper als països en vies de desenvolupament com per la rigidesa en el control de l’endeutament públic dels estats, amb un paper més que discutible en la gestió de la crisi del 2008 i sempre aliat amb els poderosos i els territoris més rics. Però tampoc és qüestió de desqualificar el missatger perquè la gravetat de la crisi és evident i el que cal és que qui disposa de mecanismes de liquiditat i reactivació del mercat els utilitzi immediatament per aconseguir que almenys la recuperació sigui en forma de V, amb creixement quan es recuperi la normalitat sanitària, i no en forma de L o de O com podria succeir si els més poderosos no són solidaris i si els sectors públics no apliquen polítiques expansives que afavoreixin la petita i mitjana empresa i els autònoms, facilitant la màxima liquiditat, flexibilitzant la fiscalitat, no només amb ajornaments com estan fent tots fins ara, sinó amb condonacions en determinats casos, pagant en els terminis previstos a les empreses que treballen amb les administracions i abaratint costos de cara a la creació d’ocupació.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre