Els nens primer

Dilluns que ve, els nens menors de catorze anys podran començar a sortir al carrer durant una estona i amb determinades restriccions, com anar acompanyats d’un adult, amb limitacions semblants a les que estan sotmesos els grans, i en cap cas no jugar als parcs o ajuntar-se amb altres nens. Quan puguin sortir ja portaran sis setmanes de confinament i a diferència dels adults, que sí que poden anar a treballar, a passejar al gos, baixar les escombraries o a comprar, els menors hauran hagut de seguir un confinament total, per la qual cosa el risc de contagi sembla minimitzat, tot i que el cert és que els experts no es posen d’acord en la relació entre infància i coronavirus i predominen les incògnites més que les certeses. Des del ministeri es considera que els nens eren “vectors de contagi” amb una possibilitat de transmissió quatre vegades més elevada que els adults, i per això s’havia recomanat un confinament més estricte per als petits, però altres epidemiòlegs adverteixen que “no tenim ni idea de la càrrega infecciosa del virus en la infantesa, ni sabem els que estan infectats o els que han passat la infecció, perquè és una malaltia desconeguda davant de la qual s’avança pas a pas. El que sí que sembla demostrat amb les estadístiques és que els més joves pateixen menys casos de coronavirus, són més lleus i amb la mortalitat molt baixa, mentre que en canvi poden convertir-se en element de contagi per als grans. Per això i per la protecció obligada als més indefensos, han patit un confinament més sever que els grans i també molt més estricte que el que s’ha aplicat a Itàlia, França o Alemanya, on ja podien sortir amb algunes restriccions, amb el risc advertit per pediatres i psicòlegs que el confinament prolongat podia provocar altres problemes afegits a la pandèmia. Així, els experts avisen del risc d’episodis d’ansietat i problemes emocionals que els porten a estar espantats i somatitzats per la situació, a més del d’adoptar hàbits d’alimentació inadequats, que amb la falta d’exercici pot traduir-se en obesitat i altres desequilibris. Per això caldrà començar amb les sortides, encara que extremant la prudència a les sortides del confinament, seguint les pautes higièniques i de distanciament i valorant les diferències entre el món urbà i rural, però ja serà un primer pas.