Una sortida revisable

Sánchez ha presentat el seu pla per sortir del confinament, que com era de preveure no ha convençut ni els partits d’oposició ni les autonomies de diferent color polític, però que almenys ja és un full de ruta per tornar a una relativa normalitat a què també posa data: mitjans de juny. D’entrada, el model sembla confús i no aclareix totes les incerteses, especialment econòmiques i de relacions socials, perquè encara hi ha qüestions a concretar i s’aplicaran criteris permanentment revisables en funció de com s’avanci en el control de la pandèmia i com responguin els ciutadans. Seguint altres models europeus s’han dissenyat quatre fases des de la situació actual fins a arribar a la normalitat, però no està definit quins barems s’utilitzaran per canviar de fase i el Govern central manté el control total de la situació, una cosa que s’ha retret des de les autonomies. La qüestió més discutible és que es “provincialitza” la desescalada usant aquesta unitat territorial com a referència sense valorar que podrien ser més útils les àrees bàsiques de salut o fins i tot les comarques per adaptar-se millor a la realitat de cada territori, i en aquest sentit es planteja una casuística molt peculiar amb la prohibició de sortir de la província fins a la fase 2 en comarques dividides pels límits provincials com la Cerdanya o la Ribargoça catalana i aragonesa, el Baix Segrià i el Baix Cinca o la Segarra, que depèn en part de l’àrea de salut d’Igualada. D’altra banda, la situació en una mateixa província pot ser radicalment diferent entre àrees rurals i les ciutats, per la qual cosa també hi hauria d’haver una desescalada asimètrica que en el pla no es contempla i es plantegen paradoxes com poder anar a un bar a buscar menjar o beguda i no poder visitar un amic o un familiar o, en termes econòmics, es permetran determinades obertures amb tals condicionants que no resultarà viable el seu funcionament. Caldrà anar veient com evoluciona la situació i corregint les possibles anomalies, però hem de ser conscients que ningú podrà controlar fins a l’últim extrem el compliment d’aquest pla, l’èxit del qual dependrà més que mai de la col·laboració ciutadana, de la convicció que la pandèmia no està derrotada i que s’han de mantenir totes les precaucions. Per això fan falta normes clares i la col·laboració de tothom.