Comença la desescalada

Hem entrat a la fase zero de la desescalada del confinament i en els primers dies la resposta dels sectors que podien començar a obrir ha estat més aviat prudent, fins a l’extrem que dilluns només dos de cada deu establiments que podien reprendre l’activitat van secundar l’obertura. Hi ha diverses raons que ho justifiquen: uns no havien adaptat les instal·lacions a les exigències sanitàries, d’altres no consideren viable econòmicament la reobertura amb les limitacions d’aforament i d’atenció imposades, al marge que alguns estan supeditats als ERTO aprovats i compten amb menys personal, d’altres consideren que si no hi ha demanda amb clients potencials prefereixen esperar a la següent fase i, finalment, hi continua havent por del contagi i molta prudència; malgrat que les dades oficials corroboren la baixada de casos, fa tres dies que estem per sota dels 200 morts a Espanya i els contagis estan per davall del miler. En qualsevol cas, l’experiència ha demostrat que cada sector té la seua pròpia problemàtica i per exemple les perruqueries no han tingut més problemes, mentre que l’hostaleria i el comerç opten per esperar fins la setmana que ve, en què si passem, com sembla previsible a les comarques de Lleida, a la següent fase ja tindran menys restriccions. I també queda clar que l’evolució de la pandèmia és molt diferent segons les zones i que la majoria de casos i de contagis se segueixen registrant a les àrees metropolitanes, mentre que en zones rurals la situació sembla més controlada. En conseqüència, sembla lògic que el ritme de tornada a la “nova normalitat” també sigui diferent segons aquests criteris i que no es penalitzi les comarques amb menys casos pel que passa a les capitals, i en el cas de Catalunya les estadístiques són contundents amb molta menys incidència de la pandèmia a les Terres de l’Ebre, Tarragona, Pirineu o Lleida, que registra la meitat de casos per cent mil habitants, que Barcelona ciutat. Al marge que hagi estat una proposta de la Generalitat i d’altres autonomies, sembla lògic que la desescalada es faci seguint aquests barems i no en funció d’uns límits provincials més aviat anacrònics i que no responen a la realitat. Atendre aquesta petició també seria una manera de fer realitat la promesa “cogovernança” i ampliar els consensos en una fase decisiva de la lluita contra la pandèmia.