El curs més estrany

Ahir divendres es va tancar oficialment el curs escolar més estrany de la història per culpa del coronavirus, l’expansió del qual va provocar el tancament dels centres catalans el ja llunyà 12 de març, després que alguns ja haguessin clausurat les aules per seguretat i por de possibles contagis. Encara no s’havia decretat l’estat d’alarma, no es pensava en aquell moment que la situació arribaria a ser tan greu i, com que estaven a prop les vacances de Setmana Santa, es va ajornar la posada en marxa de plans educatius en línia i a distància. Passada Setmana Santa ja es va reconèixer que la tornada a l’escola presencial seria complicada i d’acord amb el ministeri es va pactar que els alumnes no podien ser víctimes del confinament i es va anunciar una promoció de curs generalitzada tenint en compte les avaluacions ja fetes amb la possibilitat d’avançar en el programa per vies telemàtiques. Finalment, el 20 de maig el conseller Bargalló anunciava la reobertura de l’escola presencial quan les respectives regions sanitàries accedissin a la fase 2, cosa que va provocar crítiques dels sindicats, que no veien segura la reobertura, que retreien la visió de l’escola com una guarderia per a nens i asseguraven que es traspassava la responsabilitat de la reobertura als directors de centre i també dels pares que sospitaven per la possible falta de seguretat i també es queixaven dels problemes de conciliació i que s’havia desincentivat des dels mateixos centres el retorn a les aules. En el que sí que coincidien tots era en la falta de lideratge de la conselleria i en la confusió generada que va derivar en una reobertura de les classes més aviat simbòlica per als efectes normalitzadors. Evidentment, no ha estat un model de gestió davant d’una situació absolutament desconeguda i ha quedat clar que, malgrat totes les promeses, continua havent-hi una fractura digital, que ha impedit posar en marxa formes d’educació online, una altra bretxa social amb profundes desigualtats que l’escola pública ajuda a solucionar i que amb el seu tancament s’han aguditzat, i un dèficit d’infraestructures que les exigències sanitàries encara han posat més de manifest i que s’haurà de corregir, igual que les ràtios d’alumnes per aula, abans que comenci el curs que ve. Caldrà treballar per aclarir incògnites abans del setembre perquè no hagi estat aquest un curs totalment perdut.