Classes sense mascareta

Després d’un curs escolar absolutament insòlit que es va tancar amb un retorn a les aules simbòlic, Educació vol tornar a la normalitat amb el nou curs que començarà el 14 de setembre de forma presencial, sense mascareta obligatòria i tampoc sense reduir les ràtios per classe com s’havia anunciat. El que no ha canviat són les contradiccions internes al Govern perquè just després que el vicepresident i els consellers d’Educació i Salut, tots d’ERC, anunciessin les mesures amb una inversió de 370 milions en la contractació de cinc mil nous professors, el president Torra els corregia i assegurava que la inversió seria de 450 milions i l’augment de la plantilla educativa, d’entre 6.000 i 10.000 professors. Més confusió a la ja generada durant la crisi sanitària que va deixar en mans dels directors dels centres bona part de la responsabilitat i que tampoc ara es resol perquè tant les associacions de pares com els sindicats educatius veuen irrisòria la inversió prevista, que segons la seua opinió no dóna “ni per cobrir les necessitats actuals”, per la qual cosa vaticina que el nou curs encara serà pitjor que el que s’ha conclòs. Esperem que no sigui així pel bé dels alumnes i del mateix sistema educatiu i que entre tots siguin capaços de combinar la normalitat que es busca amb la seguretat sanitària una vegada que s’ha conclòs que entre els més joves la càrrega vírica és molt inferior i que entre els menors de 15 tot just hi ha hagut un 1 per cent de contagis, una cosa que evidentment no se sabia a l’inici de la pandèmia, quan s’especulava que els nens eren transmissors. Sí que sorprèn que s’hagi passat de titllar d’ineludible la reducció d’alumnes per classe a eludir la imposició de ràtios inferior considerant que no hi ha perill si els grups són estables amb professors assignats i a algunes associacions de pares els ha cridat l’atenció que no s’hagi de fer pràcticament res. El que sí que ha demostrat aquest fallit curs és que falta molt per aconseguir l’educació en línia malgrat tots els anuncis i promeses que s’han fet: no està garantida l’accessibilitat de tots els alumnes a totes les comarques, hi ha una profunda bretxa social que s’accentua si no hi ha classes presencials i tampoc estan desenvolupats els programes per educar a distància. Caldrà molta més inversió i més treball per garantir-la.