La responsabilitat és política

El president Torra va firmar el 18 de juny passat, hores després que la Generalitat hagués recuperat les competències recentralitzades pel Govern espanyol durant l’estat d’alarma, un decret en el qual donava per acabada la fase 3 de la desescalada i posava en marxa el que va denominar “fase de represa”. A partir de llavors, l’única limitació imposada en les diferents activitats era l’obligació de mantenir la distància mínima d’1,5 metres, o 2,5 metres quadrats per persona en espais tancats, on també era obligatòria la mascareta en el cas de no poder mantenir la distància. El Govern català va traspassar als ciutadans la responsabilitat d’evitar aglomeracions o evitar conductes de risc.

No només teòricament, sinó també a la pràctica, perquè la realitat és que, malgrat que molt aviat va ser evident que moltes persones feien cas omís del manteniment de la distància social i que les aglomeracions o comportaments que podien contribuir a reactivar els contagis de coronavirus eren relativament freqüents, les autoritats no van adoptar mesures coercitives.

Els ciutadans hem d’actuar amb responsabilitat i és positiu que les administracions hi apel·lin. Ara bé, convertir aquest aspecte en la base principal per evitar contagis d’un virus sense vacuna sembla més aviat un abandó de funcions. Perquè si tots els ciutadans fóssim absolutament responsables, segur que serien necessaris menys efectius policials i la conflictivitat social seria anecdòtica. A més, ha quedat palès que les administracions van obviar qüestions tan importants com la presència de desenes de milers de temporers i de centenars de sensepapers que acudeixen cada any a Lleida per intentar treballar en la campanya de la fruita, les condicions precàries d’allotjament dels quals són àmpliament conegudes, o que el dispositiu de Salut per controlar i seguir possible brots és totalment insuficient, per no parlar del dèficit crònic de personal sanitari.

Tot plegat ens ha portat a passar d’una fase basada en la responsabilitat individual a una altra en què la mascareta és obligatòria a tot arreu tret de casa, que s’hagi confinat perimetralment el Segrià i que se sospesi endurir aquesta mesura. És cert que molts ciutadans no hem complert la nostra quota de responsabilitat, però són els polítics els principals responsables de l’actual situació.