Ni rastre dels rastrejadors

Vivim en un permanent déjà vu, però tornem a entrepussar amb totes les pedres que la pandèmia ens posa al camí. En la primera onada del virus els països que, com Corea o Alemanya, van optar per fer tests massius per detectar pacients asimptomàtics i aïllar-los van tenir més bons resultats que els que no van disposar de proves, com Espanya. Ara que sí que es disposa de tests, el problema és que no hi ha rastrejadors per fer un seguiment dels contactes dels positius. La recomanació és que n’hi hagi una vintena per cada 100.000 habitants, de manera que a la regió sanitària de Lleida en caldrien com a mínim quaranta. La realitat, tanmateix, és que només hi ha quinze detectius sanitaris. Experts i sindicats alerten que aquesta xifra és insuficient per tenir els casos controlats. La Generalitat va anunciar que es contractaria 500 professionals per a tot Catalunya i, a més, es busquen voluntaris entre els alumnes de tercer d’Infermeria i cinquè de Medicina de la Universitat de Lleida. Amb 154 contagis més registrats ahir i 139 pacients hospitalitzats, sembla que s’ha arribat tard. I no ho diem nosaltres, sinó la presidenta de la junta de personal d’Atenció Primària i del sindicat Satse, Sandra Maria. A més, tot i que ja s’han fet 1.500 proves PCR en empreses fructícoles del Segrià, el seguiment és molt complicat entre els temporers sense residència fixa, que es mouen pels diversos pobles del Baix Segre i Baix Cinca, aliens a fronteres administratives. La falta de rastrejadors és només una de les moltes peces del trencaclosques que s’ha d’encaixar en aquesta greu crisi sanitària que ha obligat a reconfinar part del Segrià i a establir mesures restrictives en altres poblacions d’aquesta comarca i de la Noguera.

Crida a la unitat

Després de la reunió telemàtica d’alcaldes de la Noguera i el Segrià afectats per les noves restriccions de Salut amb el president de la Generalitat, la consigna va ser d’unitat. I és que en plena pandèmia, costaria d’entendre que les diferències polítiques contribuïssin a despistar encara més la soferta població.