SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Seria absurd pensar que els lleidatans ens hem relaxat més que altres ciutadans en les mesures d’higiene contra el Covid-19. O que els joves de Ponent surten més que els de qualsevol altre territori. Que el primer rebrot significatiu de la pandèmia es produís al juliol al Baix Cinca i d’allà entrés pel Baix Segre i s’estengués fins a la capital no sembla casual. El factor diferencial és la campanya de la fruita. Els polítics passen de puntetes per un tema que, sens dubte, és complex, però que el sector sanitari té molt clar. El gerent del Sistema d’Emergències Mèdiques, el lleidatà Antoni Encinas, explicava que s’havien fet més de 1.500 PCR en empreses fructícoles del Segrià els últims deu dies amb la col·laboració tant de les firmes com de la patronal del sector per aïllar possibles positius. “Tothom sabia que vindrien 20.000 persones”, va subratllar. En termes semblants s’expressava ahir el president del Col·legi de Metges de Lleida, Ramon Mur, que va relacionar el “potent sector agroalimentari” de Lleida amb la propagació de la pandèmia.

D’una banda, perquè el virus està còmode a les cambres frigorífiques. Treballar a baixes temperatures, amb humitat i en espais tancats en què costa mantenir les distàncies de seguretat no és l’ideal per frenar contagis. Però, sobretot, el factor diferencial de la regió sanitària de Lleida és l’arribada massiva de mà d’obra al camp. No tots són temporers. Alguns ni tan sols disposen de papers per poder treballar i es converteixen en un col·lectiu socialment vulnerable que contribueix a expandir el Covid-19. Mur, sense pèls a la llengua, es pregunta com és possible que aquestes persones arribessin en ple estat d’alarma, la qual cosa a la seua manera de veure evidencia la falta de coordinació entre les diferents administracions.

El pitjor és que aquest col·lectiu s’ha acabat convertint en víctima i vector de la pandèmia. El president del Col·legi de Metges subratlla que en la immigració regulada i amb contracte, “ajuntaments i patronal han fet un gran esforç per donar-los una acollida digna”, però els sensesostre han quedat sense l’empara de les administracions. No se’ls han explicat els riscos i s’ha permès que visquin amuntegats, la qual cosa ha fet impossible rastrejar-ne els contactes i garantir quarantenes, i ha disparat la disseminació del virus. De poc serveix el confinament si hi ha fuites d’aigua tan evidents.

tracking