Sol i desacreditat

El rei emèrit Joan Carles de Borbó va comunicar ahir al seu fill Felip VI la decisió d’abandonar Espanya i deixar el palau de la Zarzuela, el seu lloc de residència els últims 57 anys, arran de les investigacions obertes per les fiscalies suïssa i espanyola sobre suposats fons en paradisos fiscals i possible corrupció. Des que el 2012 va tenir un accident a Bostwana, on havia anat a caçar elefants amb la seua amiga Corinna Larsen, el seu desprestigi ha anat en augment, dilapidant una trajectòria que si bé va nàixer qüestionada per la seua designació per Franco s’havia consolidat com una figura clau en la Transició democràtica i un eficaç representant de la imatge i els interessos espanyols al món. Malgrat que falta perspectiva històrica per jutjar-lo, cal reconèixer el seu paper mediador i institucional en els primers anys de democràcia. Va trampejar bé la inestabilitat dels primers anys amb soroll de sabres i els embats del terrorisme, va maniobrar amb eficàcia el 23-F per dissipar rumors i forjar-se la imatge de defensor de la democràcia, i va saber guanyar-se la simpatia popular amb el seu caràcter obert i planer.

Però des del 2012 la seua caiguda ha estat en picat i el que primer eren rumors i fins i tot informacions en alguns mitjans estrangers es va anar convertint en un clam que el va obligar a demanar perdó després de descobrir-se el seu affaire amb Corinna i assegurar que no tornaria a passar. Però va tornar a passar i es van descobrir fons en paradisos fiscals, suposades donacions de xeics àrabs i sospites de comissions per la concessió d’obres a empreses espanyoles a l’Aràbia Saudita, i va haver d’abdicar el 2014 sense que aconseguís atallar el descrèdit que amenaçava d’enfonsar la monarquia.

El seu fill se n’ha desmarcat tant com ha pogut fins a arribar al distanciament personal i fins i tot la retirada de l’assignació pressupostària, però caldrà veure si la decisió comunicada ahir serveix de tallafoc per salvar la monarquia o, com pensem molts, el mal ja està fet i caldria revisar el paper d’aquesta institució. Joan Carles de Borbó va nàixer a l’exili i ara torna a l’exili seguint els passos del seu avi, Alfons XIII, però aquesta marxa no hauria de servir per eximir-lo de les seues obligacions davant de la justícia i hauria de respondre davant de fiscalia sobre les investigacions en marxa. Encara que alguns li reconeguin el paper jugat, el cert és que se’n va sol i desacreditat, però ell s’ho ha buscat.