La invisibilitat de les residències

La Conselleria de Salut ha anunciat noves mesures que permetran flexibilitzar a partir de la setmana que ve les visites dels familiars a les residències de gent gran. Així, als territoris on el risc de rebrot és encara alt, sobretot la Noguera, el Segrià i el Pla d’Urgell, només podrà anar-hi un familiar per usuari i dia i es limitarà a entre mitja hora i 45 minuts. Les visites es permetran en centres catalogats com a verds (sense casos de Covid) i a les zones netes de coronavirus de les residències taronges (amb positius, sectoritzada i amb el brot controlat). Continuaran prohibides en centres rojos, és a dir, on els brots no es consideren encara controlats. La decisió és del tot encertada perquè la majoria de persones grans que viuen als geriàtrics el que més necessiten per al seu benestar emocional és la companyia dels seus éssers estimats. Al març va ser el col·lectiu més afectat pel coronavirus i les defuncions han deixat un halo de tristesa i desolació en aquests centres, que el confinament perpetu només fa que agreujar. A la primavera no hi havia manera d’atallar la sagnia de contagiats i traspassos a les residències, ara es pot i s’ha de mantenir la seguretat, i alhora injectar un raig d’esperança als usuaris. Una de les lliçons que hem d’aprendre de la pandèmia és la invisibilitat social que tenen els padrins i la poca prioritat que donem al seu benestar en el context polític i social. I la primera pedra del canvi necessari és no sotmetre’ls a una por inhumana tancant-los mesos i mesos. S’ha de buscar la fórmula per combinar seguretat i visites.Fumar al carrerTé raó el coordinador d’Emergències Sanitàries del ministeri de Sanitat espanyol, Fernando Simón, quan afirma que el fet de fumar o no al carrer no és un tema vital per frenar l’expansió del coronavirus. Però també és cert que, com que no tothom té la responsabilitat personal cap als altres que caldria, les precaucions per delmar la pandèmia i evitar rebrots són benvingudes. El malson de la Covid-19 no ha acabat.