L'hora de reactivar l'economia

La salut és el primer, i per això la principal factura de la Covid a Lleida és la de les 328 vides que ha segat, a la qual cosa cal sumar el cost que ha tingut per als milers de persones que han estat hospitalitzades durant els sis mesos de pandèmia. Però en termes econòmics, els seus efectes són demolidors en diversos sectors. Un és el comercial, que a Lleida ciutat i el Segrià ha suportat els efectes d’un segon confinament aquest estiu. A la capital han tancat uns 400 establiments, molts als barris, cosa que implica al voltant del 25% del total dels sectors que no són d’alimentació. Un altre, la restauració, que segons el sector hauria deixat d’ingressar més de 10 milions d’euros. La desacceleració que ha provat la Covid s’explica per si sola amb la xifra d’ERTO, que a Lleida afecten 35.000 treballadors, en una demarcació amb 159.500 assalariats. En canvi, les dificultats de mobilitat per la pandèmia i les ganes de respirar naturalesa han disparat el turisme de proximitat i a l’aire lliure, la qual cosa ha beneficiat sobretot el Pirineu de Lleida, per sobre de les destinacions de platja i de ciutat. La Val d’Aran, per exemple, ha tancat el millor agost en 10 anys, i la primera quinzena de setembre va camí de ser superior també a la de l’any passat en termes d’ocupació. El mateix ocorre al Sobirà i la Cerdanya.

Quant a l’agricultura i la ramaderia, sectors clau en l’economia de Lleida, han encara d’analitzar l’increment de costos a causa de la pandèmia en els últims mesos, però tot apunta que han estat dels negocis menys afectats per la crisi sanitària. Falten encara uns mesos perquè puguem fer balanç dels danys no sanitaris del coronavirus, però perquè aquests no continuïn augmentant calen bàsicament dos coses: evitar tant sí com no que el repunt de casos obligui de nou a parar l’economia, i que les administracions injectin els diners necessaris per no convertir els ERTO en atur i, evidentment, perquè els autònoms no es vegin abocats a reduir l’activitat o al tancament. En la primera de les premisses, Lleida va pel bon camí, amb índexs de rebrot dels més moderats de Catalunya després del seu nefast juliol, i quant a la segona, Generalitat i sobretot Govern central han d’articular immediatament un full de ruta per evitar el crac de l’economia.