Als llimbs

Després de fer-se efectiva en un temps rècord de només dos hores la sentència del Tribunal Suprem per la qual s’inhabilitava Quim Torra com a president de la Generalitat per no retirar llaços i banderes, la qual cosa al seu torn semblava activar la maquinària electoral de cara a les pròximes eleccions autonòmiques, la burocràcia va paralitzar ahir el procés. De forma totalment incomprensible, el Butlletí Oficial de l’Estat no havia publicat, almenys fins a mitja tarda d’ahir, el cessament del president de l’Executiu català, pas preceptiu i imprescindible perquè el seu successor interí, en aquest cas el vicepresident Pere Aragonès, prengui les regnes governamentals de forma temporal després de ser ratificat pel Consell Executiu. El motiu era que l’Advocacia de l’Estat estudiava si era “imprescindible o legalment necessària” aquesta publicació. Ens trobem, doncs, en un impàs inesperat, sorprenent i alhora paradoxal, ja que, des del Govern central, diversos ministres advocaven per una ràpida convocatòria electoral a Catalunya, alhora que es dilatava aquest tràmit administratiu imprescindible perquè el rellotge comenci a córrer. Aquest retard és una nova prova de les atzagaiades polítiques a què, per desgràcia, estem cada cop més acostumats, i que, per la seua part, provoquen un distanciament entre els ciutadans i la classe política.

Un respir

El Govern central ha prorrogat els ERTO per als sectors més afectats per la crisi amb l’acord dels agents socials, després d’incloure dos nous tipus de prestacions a què es podran acollir totes les empreses perjudicades per mesures administratives per frenar rebrots de Covid. L’acord, amb vigència fins al 31 de gener, va veure la llum un dia abans que vencés avui l’actual pròrroga, després d’aconseguir l’Executiu el suport de les parts afectades, una vegada millorades les exoneracions de quotes a la Seguretat Social dels tres tipus d’ERTO que continuaran tenint ajuts. Un total de 6.258 lleidatans es troben en aquesta situació laboral, amb la qual cosa tindran un respir imprescindible, almenys quatre mesos més.