SEGRE

Creat:

Actualitzat:

La pandèmia del coronavirus ha capgirat l’economia mundial. Un dels sectors que han quedat més tocats és el de l’hostaleria, l’oci i la restauració. Les restriccions que s’imposen per frenar la Covid han canviat la nostra manera de viatjar i de gaudir de les vacances. Amb els avions a terra i la por del contagi, el turisme ha decidit apostar per la proximitat i per les destinacions de naturalesa. Així doncs, mentre que els grans hotels de les zones costaneres no van obrir aquest estiu perquè no els compensava i Barcelona es va mantenir estranyament buida, el Pirineu va vorejar el ple absolut. No ha estat qüestió de sort. Des de feia molts anys el sector treballava una marca que ara es percep com una garantia sanitària. Una recompensa a l’esforç en un moment especialment delicat. Si remuntar un mes de juliol per oblidar i aconseguir una xifra de gairebé 600.000 pernoctacions durant l’estiu que van deixar 1,6 milions d’euros al territori era meritori, aquest pont ha seguit la ratxa. Encara que les prediccions meteorològiques no convidaven a l’optimisme, els bolets han actuat, una vegada més, com a reclam i el Pirineu ha tornat a vorejar el 90 per cent de l’ocupació. Unes xifres que conviden a l’optimisme, sobretot perquè el sector, lluny d’endropir-se, es reinventa una vegada i una altra. Així, ja hi ha gairebé tantes places en pisos d’ús turístic com als hotels de Lleida. Actualment hi ha 3.459 pisos turístics, que sumen 19.025 llits, uns 1.800 més que el 2019, segons dades de la Generalitat, mentre que el total de llits d’hotel és de 19.810.

Segons Charles Darwin, el que determina que una espècie sobrevisqui no és que sigui la més forta, ni la més ràpida, ni la més intel·ligent, sinó que s’adapti bé al canvi. Per això és tan important el recent anunci del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, que va presentar el projecte de desplegament de la xarxa de fibra òptica de la Generalitat a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça per un valor de 7,8 milions d’euros. Sense unes bones comunicacions, tant pel que fa a infraestructures com a tecnologia, la marca Lleida perdria pistonada. Un luxe que, ara més que mai, no ens podem permetre.

tracking