SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Enmig del rebrot de la pandèmia que torna a castigar amb duresa tot el món i amb avisos que pot decretar-se l’estat d’alarma al país per implantar un toc de queda, es planteja avui al Congrés una atípica moció de censura en la qual un grup minoritari, Vox, demanarà el relleu del president del Govern pel seu candidat. Evidentment, està condemnada al fracàs perquè Vox només té assegurat el vot dels seus 52 diputats i necessitaria arribar a 176, però no deixa de ser una operació de propaganda per al grup ultradretà, que gaudirà del protagonisme en dos sessions per exposar el seu programa alternatiu. Està en el seu dret perquè amb la firma de la desena part dels diputats pot presentar-se una moció d’aquestes característiques, que serà la cinquena des de la restauració constitucional amb només una de triomfant, la que va perdre Rajoy i va portar Pedro Sánchez a La Moncloa després de la sentència del cas Gürtel, però plantejar en aquests moments una moció de censura condemnada al fracàs perquè no té cap suport al marge de Vox sembla un gest d’oportunisme i fins i tot de frivolitat tenint en compte els problemes que viu el país. Tot apunta que el Congrés assistirà avui a una crítica demolidora i fins i tot catastrofista a la gestió de Sánchez, però tots tenim dret a preguntar-nos si és el que necessita el país i si és moment de debatre mocions o d’unir voluntats per lluitar contra un enemic comú. En qualsevol cas, no sembla una moció contra Sánchez sinó més aviat contra el PP i el seu líder, Pablo Casado, que s’enfrontarà a la tessitura de donar suport a les crítiques al govern secundant Vox, abstenir-se i deixar el lideratge de l’oposició a la ultradreta o bé votar-hi en contra encara que alguns s’apressin a interpretar que seria un suport indirecte a Sánchez. En certa manera, el que pretén Vox amb la moció és arrabassar el lideratge de l’oposició i obligar Casado a escollir entre els seus votants més escorats a la dreta, que exigeixen contundència davant la coalició governant, i els més pròxims al centre polític, que poden sentir-se incòmodes davant d’un suport a la ultradreta. No ho tindrà fàcil Casado davant la maniobra de Vox, que ja sap que té perduda la moció, però pot guanyar la batalla de la propaganda i també l’hegemonia al bloc opositor a Sánchez. Encara que als ciutadans ens preocupi més la pandèmia.

tracking