SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El president Sánchez i el vicepresident Iglesias van presentar ahir els pressupostos per a l’any que ve, anunciant el final de l’austeritat i les retallades amb un projecte progressista i expansiu. Caldrà que també ho siguin a la pràctica, perquè ahir mateix s’anunciaven les dades de l’Enquesta de Població Activa corresponents al tercer trimestre, que eleven la xifra d’aturats als 3,7 milions de persones, amb una taxa del 16,3 per cent, amb destrucció de 355.000 llocs de treball, 2.200 a les comarques de Lleida, en una època que en condicions de normalitat era bona perquè baixés l’atur.

Malgrat que els mesos d’estiu no han estat els més virulents de la pandèmia, el turisme s’ha ressentit, i encara que s’ha creat ocupació és més la destruïda, de forma que la corba de l’atur continua pujant, a pesar que no s’hi inclou el més de mig milió de treballadors que estan subjectes als expedients de regulació temporal. Amb aquest panorama no hi ha cap altra opció teòrica que apostar per l’increment de la inversió i de la despesa pública per dinamitzar l’economia i que es creï ocupació, tot i que els 800.000 llocs de treball promesos fa uns dies per Sánchez semblin en aquests moments una quimera. Una altra qüestió és que després puguin crear-se si no hi ha suport real a les empreses i els autònoms que estan ofegats per la pandèmia, però sobre el paper sona bé que s’incrementi la inversió un 10 per cent, que s’augmenti un 154 per cent la partida per a la sanitat pública, o que també augmenti un 70 per cent la inversió en educació, amb especial atenció a les beques i a la formació professional. Com podrà pagar-se aquest increment?

El Govern central, que no va fer referències a l’increment del deute que suposarà, comptabilitza ja els 27.000 milions dels fons europeus i també contempla un increment d’impostos per a les rendes de capital superiors als 200.000 euros, de les rendes de treball superiors als 300.000 i de l’impost de societats per a les grans empreses, a banda d’altres tributs indirectes. Sembla just que paguin més els que més guanyen, encara que caldrà veure si finalment es recapta el que s’havia previst o si l’enginyeria fiscal dels afectats busca alternatives, però si es necessita més despesa i més inversions públiques i que el Govern de l’Estat actuï com a locomotora de la recuperació, també haurà de recaptar més i endeutar-se més. El virus deixa poques opcions econòmiques.

tracking