Guanya Biden i Trump impugna

Vint anys després que Al Gore hagués de renunciar a la presidència perquè un dubtós escrutini amb fins a tres recomptes a Florida, on era governador el germà del candidat republicà, donés la victòria per 537 vots a George Bush Junior, es pot repetir la història que siguin els tribunals els que hagin de dictaminar qui ha guanyat la presidència dels Estats Units. En principi, és el demòcrata Biden el que ha obtingut més vots populars, una dada que no serveix, però també més delegats en el recompte ordinari, tot i que Trump ja va reclamar la intervenció dels tribunals, ha qüestionat el recompte, s’ha proclamat triomfador a les xarxes socials i fins i tot ha tret els seus partidaris al carrer per impugnar la victòria del rival. Torna a estar en qüestió la transparència de l’escrutini i les garanties necessàries en l’elecció del president de la primera potència i el pitjor és que no s’ha fet res per millorar el sistema vint anys després. Si, com sembla, Trump no accepta els resultats, s’obre una crisi sense precedents perquè si fa vint anys les pressions institucionals van fer renunciar Gore, no sembla que hagin de funcionar actualment amb el fins ara president. Cal esperar de la solidesa de les institucions nord-americanes que no es canviï als tribunals el que s’ha decidit a les urnes, però vista la trajectòria de Trump, podem esperar-ho tot. En qualsevol cas, les eleccions han mostrat un país profundament dividit entre partidaris i detractors de Trump que ha aconseguit convertir els comicis en un plebiscit sobre la seua figura i també ha demostrat que té més suport al carrer del que pronosticaven les enquestes prèvies i les expectatives creades. És significatiu que amb les crítiques que ha suscitat la seua gestió, amb el rebrot del racisme que s’ha viscut durant el seu mandat, amb les deficiències evidents en la gestió de la pandèmia o amb la crispació internacional que ha generat, continuï comptant amb un suport tan important a l’Amèrica profunda del sud i el Mitjà Oest i fins i tot en estats industrials castigats per la crisi. Cert que Biden no entusiasmava i que representa com Hillary Clinton l’establishment de Washington però quatre anys de Trump semblaven prou vacuna per eradicar el seu demagògic populisme. Encara s’haurà d’esperar que es confirmin els resultats, però la crisi institucional està servida.