Per una millora real de les residències

Els usuaris de les residències geriàtriques són en la gran majoria persones vulnerables, que pateixen patologies que els han impedit continuar vivint a casa seua. Per això és fins a cert punt comprensible que la pandèmia hagi provocat un nivell més alt de mortalitat entre aquest col·lectiu. Ara bé, s’ha de qüestionar si amb això n’hi ha prou per justificar que acumuli gairebé la meitat de les víctimes mortals per la Covid a Lleida i Catalunya. La resposta ha de ser negativa, perquè un dels aspectes que han quedat al descobert en aquests mesos, especialment durant la primera onada de la primavera, és que l’atenció a les persones més dependents de la tercera edat estava encarada des del punt de vista de la rendibilitat pel que fa al sector privat, i de la mínima despesa possible en el públic, que a més és minoritari. Dos mesos abans de l’inici de la pandèmia, el gener passat, aquest diari va publicar les conclusions d’un informe elaborat per diversos professors de la facultat d’Infermeria de la Universitat de Lleida (UdL) sobre les residències. Afirmava que la precarietat laboral és tal que afecta la salut dels mateixos treballadors i l’atenció que reben els ancians. No era un informe teòric, sinó que es basava en una àmplia enquesta a infermeres i auxiliars d’infermeria. En els últims mesos, la situació ha millorat una mica, però tenen raó els sindicats quan es queixen que cal tenir en compte que en nombrosos centres les plantilles són insuficients per donar una assistència adequada als usuaris. Aquesta deficiència encara es fa notar més quan la pandèmia obliga a aplicar protocols específics per evitar que el virus s’expandeixi dins dels geriàtrics quan hi ha algun positiu, o també quan els contagis afecten els treballadors, que han de ser substituïts –i no sempre és fàcil trobar personal per fer-ho– per altres que no coneixen el funcionament del centre.

Per tot plegat, i més enllà de seguir aplicant mesures immediates per intentar atallar els brots a les residències, és indispensable que una vegada s’acabi la pandèmia les diferents administracions abordin a fons una millora del sector. Fa falta més pressupost perquè siguin centres de serveis i no de negoci, o bé d’una assistència de segona. Les nostres persones grans s’ho mereixen.