Un 8-M diferent, però amb el sentit de sempre

Ha estat un Dia de la Dona Treballadora diferent, amb un seguiment merament simbòlic de la vaga convocada i amb manifestacions menys multitudinàries que altres anys perquè l’amenaça de la Covid afecta tots els àmbits i s’aconsellava la prudència després de la polèmica de l’any passat en l’arrancada de la pandèmia. S’han mantingut els actes institucionals per denunciar la discriminació de la dona i també continuem amb la divisió del moviment feminista amb actes separats, però és important ressaltar com ja fèiem ahir que segueix havent-hi més motius que mai per exigir que avancem cap a la igualtat, per denunciar que les crisis com la que vivim castiguen amb més duresa els col·lectius més febles, i també les dones, que pateixen en més grau la falta d’ocupació, o la seua precarietat, que seguim lluny encara de la igualtat d’oportunitats, que continua sent profunda la bretxa salarial i que en la majoria dels casos són les dones les que han de sacrificar les seues carreres professionals.

Continua havent-hi més motius per reivindicar que per celebrar perquè la violència de gènere segueix sent desgraciadament una realitat que colpeja les dones i perquè els avanços continuen sent lents i segueixen sense arribar a tots els àmbits de la nostra societat. Falta molt camí per recórrer i caldrà continuar reclamant que cada dia de l’any sigui un 8-M, que les seues reivindicacions no se centrin en un dia, sinó que siguin una exigència permanent en el món de la política, de l’empresa i a la societat perquè només amb igualtat superarem la discriminació i accedirem a un món més just.

El triomf de la il·lusió A Joan Laporta se li poden retreure moltes coses en la seua trajectòria, però se li ha de reconèixer la capacitat que té d’il·lusionar i transmetre entusiasme.

I és justament el que esperaven els socis del FC Barcelona, farts de l’erràtic mandat de Bartomeu, rematat amb un vergonyós Barçagate en el qual tot apunta que s’utilitzaven diners del club per difamar persones vinculades a l’entitat, però que també desconfiaven del projecte tecnocràtic de Víctor Font, tan ben preparat com fred i distant en la seua transmissió, o del continuisme que representa Toni Freixa. 

Per això ha guanyat per golejada Joan Laporta, que certament també ha sabut aprofitar-se de l’etapa triomfal que va protagonitzar en el primer mandat i del “cercle virtuós” que va encapçalar. La lona que va penjar al davant el Bernabéu va ser el primer gol perquè va saber transmetre il·lusió al soci del Barça i després ha arredonit la golejada llançant missatges optimistes. Tant de bo que segones parts siguin bones.