SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Ahir va tornar a entrar en vigor a Catalunya el confinament comarcal per intentar frenar el rebrot de contagis després de la Setmana Santa i el mateix dia la consellera Vergés admetia la possibilitat que es revisés la decisió, en un sentit o altre, abans del 19 d’abril. La mesura ha provocat crítiques des de tots els àmbits: es queixa l’alcaldessa de Barcelona que no es tingui en compte la peculiaritat de l’àrea metropolitana, protesten des de les comarques turístiques de Girona o Tarragona, lamenten les cancel·lacions que han patit hotels del Pirineu o les cases de turisme rural després del respir de la Setmana Santa i fins i tot responsables comarcals de les zones on la pandèmia està més controlada denuncien que s’apliqui la mateixa mesura a tots sense valorar els índexs.

Però la qüestió fonamental és si la mesura és eficaç per evitar una nova onada i sobretot si ajudarà a rebaixar la pressió hospitalària i a les UCI, que, segons els mateixos sanitaris, és el principal problema en aquests moments. Els experts diuen que el risc més elevat per als contagis és la interacció social sense precaucions i aquí cal preguntar-se si no hi ha més perill a les concentracions o botellons en zones urbanes, o fins i tot en els desplaçaments massius amb metro, que a viatjar d’Aspa al Cogul o d’Algerri a Alfarràs o anar a passar el cap de setmana a un poble de muntanya.

S’entén que es relaxessin les restriccions per Setmana Santa perquè, com va dir el doctor Argimon i altres experts sanitaris, s’havia de donar aire a sectors que el necessitaven i també atendre la salut mental dels ciutadans després d’un any de pandèmia, però si llavors es podien permetre els desplaçaments sense posar en perill la situació sanitària, també es pot mantenir ara aquest criteri si en els canvis es mantenen les bombolles i les mesures de seguretat. Fa l’efecte que en vista que la situació no millora, s’havia de prendre alguna mesura i la que comporta menys complicacions és tornar als confinaments.

D’altra banda, la mesura oblida la diferent situació sanitària i social de les diferents comarques, perquè els índexs de contagi són molt dispars, el risc està concentrat en algunes comarques mentre que en altres la situació sembla que està controlada, i perquè els hàbits i les necessitats econòmiques socials no tenen res a veure a l’Alta Ribagorça, per exemple, i l’àrea metropolitana de Barcelona. Si a l’inici de la pandèmia es van aplicar mesures específiques a la Conca d’Òdena i l’estiu passat al Segrià, també seria lògic que ara es tinguessin en compte les diferències per comarques o per àrees bàsiques de salut.

I, sobretot, seria necessari que s’expliquessin i es raonessin les mesures perquè és la manera de convèncer la ciutadania perquè assumeixin les restriccions i no intentin vulnerar-les, aparcant l’ordeno i mano al qual ens han acostumat.

tracking