Sense espai per als centrats

Acaba el termini de publicació d’enquestes per a les eleccions madrilenyes i hi ha coincidència a pronosticar la victòria del PP, que absorbeix els escons de Ciutadans, però no arriba a assolir la majoria absoluta, per la qual cosa previsiblement necessitarà Vox si vol continuar governant, encara que també podria donar-se un govern d’esquerres si remunten en els últims dies perquè la diferència és mínima. Però el més lamentablement nou de la campanya madrilenya, que pot ser un avançament del que pugui estendre’s al conjunt estatal, és la polarització entre dreta i esquerra, amb la reedició d’escenaris guerracivilistes, atiats per l’estratègia de Vox, a què sempre va bé la radicalització de l’escenari.

Han aparegut cartes amb bales remeses a diversos polítics, hi ha hagut enfrontaments en actes de Vox i també de Podem, han abundat les amenaces i la campanya ha girat entorn d’eslògans com “Llibertat o comunisme” d’una banda i “Democràcia o feixisme” de l’altra, en una bretxa entre blocs que no augura res de bo. Des del primer moment es van plantejar les eleccions com un plebiscit sobre la gestió de Díaz Ayuso, especialment amb la pandèmia i el seu enfrontament amb el govern de Sánchez, i el desembarcament de Pablo Iglesias com a candidat de Podem va contribuir a donar un biaix estatal a la campanya amb crítiques al Govern central i un enfrontament més ideològic.

Els grans perjudicats d’aquesta estratègia han estat els que ocupaven els espais més centrats: els de Ciutadans, que segons les enquestes desapareixen fagocitats per Díaz Ayuso, i el socialista Gabilondo, que rep les crítiques dirigides a Sánchez i deixa de ser el candidat més votat, cedint espai a Més Madrid i Podem, malgrat que pot donar-se la paradoxa que retrocedint a les urnes pot accedir al govern si el bloc d’esquerres assoleix la majoria, mentre que Ayuso pujant considerablement pot quedar-se sense els suports necessaris encara que tingui assegurat el de Vox, amb el qual ja ha mostrat una certa sintonia. Dimarts vinent, 4 de maig, es resoldran les incògnites.

Toc d’atenció amb la Seu

Desgraciadament no és la primera vegada que hem de lamentar despreniments a la muralla de la Seu Vella, però el registrat dilluns s’ha produït en una zona considerada segura i que, a més, havia estat sanejada fa pocs anys. Les causes s’atribueixen a una canonada obsoleta que perdia aigua i anava malmetent el terreny, i hem de preguntar-nos com pot ser que passi això a l’entorn del monument més valorat de Catalunya. Cal invertir més per conservar-la i que no caigui a trossos perquè la muralla forma part de la Seu.