Queden 22 dies per a un acord

Ha passat l’1 de maig, data fixada pel candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat per tancar l’acord d’investidura, i les coses segueixen com estaven, amb negociacions a Lledoners i profundes discrepàncies sobre el repartiment de carteres, la gestió dels fons per a la reactivació econòmica, el paper del Consell per la República i el full de ruta a seguir pel govern. El candidat Aragonès va dir que tenia pressa, perquè també la tenia el país per formar govern i així ho han expressat aquest cap de setmana els representants sindicals i de la patronal, però JxCat no en té cap i la mateixa presidenta del Parlament ha deixat clar que els ultimàtums no ajuden gens i fins i tot poden fer descarrilar l’acord.

Ja només queden 22 dies perquè sigui possible la investidura si no es vol evitar la repetició de les eleccions, un escenari que a priori ningú desitja i que, malgrat les reticències a pactar, continua semblant poc possible perquè a ningú li interessa. Però és evident que, a mesura que s’atansi la data, creixeran les urgències d’ERC i augmentaran les exigències de JxCat, que ahir va anunciar que sotmetrà a la votació de les bases la postura que han de defensar al Parlament.

En principi podran optar per donar suport a la investidura d’Aragonès i incorporar-se al seu govern o bé donar suport a la investidura i quedar-ne fora, però sembla improbable que es mantinguin en el no a Aragonès i forcin la repetició electoral. En qualsevol cas, és evident que es mantenen les reticències, que hi ha profundes diferències per més que se suavitzaran si es concreta el pacte i que la figura d’Aragonès queda tocada perquè no han funcionat els seus ultimàtums i tindrà difícil cohesionar el futur govern, en què JxCat està jugant fort per aconseguir parcel·les de poder i gestionar-les amb autonomia.

No és el millor escenari en uns moments tan complicats com el que vivim, en què tocarà gestionar la recuperació de la postpandèmia i la distribució dels fons comunitaris, però ara mateix no hi ha més alternativa que un govern independentista.

Llibertat de premsa Una setmana després de l’assassinat de dos periodistes espanyols i un d’irlandès a Burkina Faso, se celebra el Dia per la Llibertat de Premsa, més necessari que mai perquè l’exercici del periodisme segueix sent una professió de risc. Reporters sense Fronteres recorda que 937 periodistes han estat assassinats en l’última dècada, i sense acudir a escenaris bèl·lics, la llibertat de premsa també continua amenaçada cada dia per interessos econòmics i polítics en tots els racons.

Tant de bo es respectés la frase del president americà Jefferson que “prefereixo premsa sense govern, que govern sense premsa”.