Els joves mereixen suport, no criminalització

El principal problema del coronavirus és la mortaldat que ha causat entre les persones de més de 80 anys, i és l’edat el factor fonamental de risc de no poder superar el contagi. Els hospitals el març del 2020 no tenien ni prou respiradors per intentar salvar-los la vida i molts ni van arribar a ser tractats per la impossibilitat del sistema sanitari d’absorbir tal volum d’infectats en aquestes franges de més edat.

Els casos més dramàtics es van viure a les residències, els interns de les quals morien a les seues habitacions sense més assistència que la pal·liativa. Passats setze mesos des de l’inici de la crisi sanitària més greu de la nostra vida, ens trobem en una situació de millora generalitzada, sobretot i davant de tot per l’alta immunitat de la tercera edat.

Però que els anys siguin el factor predominant per morir de la Covid en cap cas es pot afirmar que sigui l’únic, i la prova la tenim en el fet que, a mesura que els ancians estan vacunats, va baixant l’edat de les persones ingressades a l’UCI, igual que les defuncions, que encara es produeixen a dia d’avui. Aquestes dades ens han de fer reflexionar sobre el fet que la pandèmia no ha passat encara.

En realitat, de tots els índexs que hem anat explicant durant aquest any, només la velocitat de propagació és relativament tranquil·litzadora. La resta (rebrot, incidència acumulada i tant per cent de positivitat en les proves dutes a terme) són millors que fa un mes, però sota cap concepte es pot concloure que són excepcionalment bones.

. Per això tant la comunitat científica com la política insisteixen que, malgrat la necessària relaxació de les mesures i el final de l’estat d’alarma, no podem ni hem d’abaixar la guàrdia. Les concentracions de joves dissabte a la nit i en menor mesura de diumenge són lògiques després de tants mesos tancats a casa en els millors anys de la seua vida i en els quals és més necessària que mai la sociabilització.

Aquests nois i noies han hagut d’estudiar online, parlar i divertir-se a distància, i suportar un tancament obligatori amb l’objecte del bé comú, ja que ells tenien molt poques possibilitats d’infectar-se greument. Per tant, no correspon criminalitzar-los sinó lloar el seu esperit de sacrifici, i l’únic que se’ls ha de demanar és un últim esforç perquè aviat puguem girar full.

Perquè tan cert és que els seus avis ja estan protegits com que molts dels seus pares no, ja que ara la vacunació s’està iniciant a la franja de 50 a 60 anys i bona part dels seus progenitors estan en aquesta edat i en la de 40 a 50, que s’emprendrà al juny. A més, el sector de l’hostaleria i el turisme, els més perjudicats econòmicament per la crisi sanitària, no suportarien cap altre tancament per eventuals repunts provocats per aquestes aglomeracions.

Falta poc per sortir del malson, no ho espatllem ara per córrer massa..