Amb voluntat d'exercir de president

Pere Aragonès es convertirà avui en el primer president la Generalitat d’ERC des de la República del segle passat i al discurs d’investidura va deixar clara la seua voluntat d’exercir com a president, a diferència del seu antecessor, que va assumir un paper vicari i d’exercici per delegació. Fins a quatre vegades es va referir a la seua intenció de sacsejar el país amb canvis de fons des del primer dia i l’objectiu de lluitar amb una mà contra la Covid i la crisi generada i amb l’altra avançar cap a la independència.

Va mantenir les línies generals del discurs de la seua primera investidura fallida del 26 de març amb quatre eixos fonamentals: la que va anomenar bandera democràtica, que passa per l’amnistia per als dirigents del procés presos o exiliats i l’exercici del dret a l’autodeterminació; una segona bandera de progrés social que manté el pla de rescat immediat de 700 milions que ja havia pactat amb la CUP, amb escolarització gratuïta fins als tres anys i defensa de la sanitat i l’ensenyament públic, a més de garantir els drets a l’habitatge i l’ocupació amb un nou model econòmic; una tercera que és la feminista amb la creació d’una conselleria específica per acabar amb qualsevol discriminació de la dona i donar suport a les polítiques d’igualtat, i una quarta bandera, l’ecològica, per combatre el canvi climàtic i promoure l’economia verda. Una declaració d’intencions que pot ser assumida pels seus socis, posant èmfasi en els punts de coincidència, però també va allargar la mà, “amb els que més aviat que tard ens hem d’entendre”, perquè segons la seua opinió, “tan important és arribar a l’objectiu, la independència, com fer-ho tots”.

Va ser clar a l’explicar que el model escocès és el seu, vol que Espanya assumeixi el paper del Regne Unit, “que l’Estat expliqui per què hem de seguir a Espanya, quina proposta té per a nosaltres i sobretot que no tingui por de les urnes i tampoc por de perdre, que l’únic límit sigui la voluntat popular expressada a les urnes”. En aquest capítol de la qüestió territorial, que evidentment va ser el més extens, no hi va haver referències a la unilateralitat, ni al Consell per la Republica, i sí que va reiterar el concepte de “confrontació cívica i democràtica per fer comprendre a l’Estat que tota solució passa pel referèndum i l’amnistia”, amb què busca un equilibri entre la voluntat negociadora d’ERC i el missatge més rupturista de JxCat.

Aragonès va voler marcar perfil propi conscient que l’última etapa ha estat turbulenta i que les ferides entre els socis no estan cicatritzades com mostra la renúncia d’Elsa Artadi prèvia a la formació de govern i quan se la donava per fixa com a vicepresidenta, i el més important és que avui s’acabarà una situació d’interinitat que s’ha prolongat massa i tant de bo aconsegueixi cohesionar un govern lleial i eficaç perquè el país ho necessita.